Estaríeu d’acord en anomenar bogeria a una pèrdua del contacte amb la realitat? Per posar només un exemple, estaria boig aquell que pretén apagar un incendi amb un bidó de gasolina?
La crisi climàtica ja és present en tots els mitjans de comunicació. No fan falta gaires coneixements meteorològics per percatar-se que el clima està desbocat i que cada vegada fa més calor.
Doncs sí, aquest juny passat ha sigut el més calent des de que hi ha registres. Cada any estem batent rècords de temperatura, i aquí entraria en escena la bogeria global, cada any també estem batent rècords d’emissions de CO2 per seguir escalfant encara més el planeta. Sí, estem jugant amb foc, en un planeta cada vegada més calent, i a punt de caure en un precipici climàtic del qual no ens podrem recuperar. El mateix secretari general de l’ONU Antonio Guterrez ja ens ha advertit seriosament: «hem obert les portes de l’infern».
Si fóssim gent sensata, sobretot si fossin sensats els responsables polítics que condueixen aquest món, com a mínim deixarien de subvencionar, amb els nostres impostos, amb milions i milions d’euros, exactament 1.5 bilions segons l’Agència Internacional d’Energia, els combustibles fòssils que són els culpables d’aquest escalfament global. Una bogeria, veritat?
Shakespeare ja va dir fa 400 anys: «en aquest món els bojos condueixen els cecs». I així és 400 anys més tard. Però potser ara no estem tan cecs. I som molts els que ens percatem que tants cotxes i tants avions amunt i avall frenèticament escalfant encara més el planeta no és la cosa més sensata. A què no?
Una mica espantats sí hi hem d’estar, per favor.