Fa uns anys, concretament el setembre de 2016, vaig escriure en aquest mateix espai un text titulat «Fatídics accidents», arran de l’incident ocorregut durant les Festes de Gràcia. Aquell dia, un cavall gris es va desbordar i va desviar-se cap al públic, just davant del Principal de Guàrdia. Aquella vorera és, per a molts de nosaltres, el mirador apassionat des d’on vivim la festa amb intensitat, però també amb prudència, espai dels qui ja no ens atrevim a endinsar-nos -coses de l’edat- en una plaça plena a vessar.
Recordo com l’equí, entremaliat i desorientat, va rectificar la seva trajectòria a escassos centímetres de nosaltres. En lloc de sortir per Isabel II, va girar descontrolat cap a s’Arraval, deixant-nos amb el cor encongit. Aquest accident va deixar diversos ferits, alguns d'ells greus, i va tenir conseqüències legals i econòmiques per als propietaris dels cavalls implicats. Un altre, va fugir d’un garatge.
A Ciutadella, també vam cloure les festes d’enguany amb un regust amarg. Són aquells instants imprevisibles —fortuïts o no— que s’escapen malgrat els passadissos de seguretat, els avisos, les mesures preventives. Circumstàncies difícils d’anticipar, però que ens interpel·len.
UNA TURISTA DE 27 ANYS va perdre un dit el passat cap de setmana durant el Jaleo des Migjorn, a causa de la mossegada d’un cavall. El fet ha sacsejat les xarxes socials i ha reobert el debat sobre les assegurances, la responsabilitat civil dels ajuntaments, i la situació dels animals i dels caixers i caixeres.
Però potser el primer que hauríem de debatre és la responsabilitat pròpia. Corregir les imprudències individuals és un bon punt de partida. Podríem començar per regular el consum d’alcohol si entrem a la plaça, evitar pujar els fillets i filletes a l’esquena, dur calçat adequat, i sobretot, no oblidar que estem envoltats de cavalls i cavallers —animals i persones— que no actuen guiats per cap intel·ligència artificial, per cap aplicació mòbil que tot ho fa automàtic.
QUI NO CONEIX LA FESTA, qui la visita per primer cop, sol cometre més imprudències. La fascinació per l’espectacle, la falta de context, i el desig de captar-ho tot amb el mòbil —sempre a mos— fan que es perdi la consciència del que s’està vivint. La festa no és un decorat ni una postal: és un ritual viu que demana respecte, atenció i presència
Llegint els comentaris sobre l’accident d’aquesta setmana, seria recomanable que tothom es passés la mà pel pit i fos capaç de reconèixer tot allò que pot fer per millorar la festa. Entendre que el perill no comença i s’acaba a la plaça, com demostra l’accident de Gràcia del 2016, sinó que els carrers també poden ser escenari d’incidents greus.
Les festes són patrimoni viu, però també han de ser espais segurs per a tothom. El debat ha de ser constant, constructiu i compartit, perquè només així podrem preservar allò que estimem sense posar en risc allò que ens fa totalment vulnerables.
El principal perill de les Festes rau en la presència dels cavalls i els cavallers, especialment en els moments més efervescents. I davant d’aquesta realitat, nosaltres, què podem fer? Com a poble, hi posem realment la consciència?