L’administració desconfia. La por al frau i la tirania burocràtica provoquen que s’exigeixi una constant presentació de certificats al llarg de la vida, convertida així en una experiència certificada.
El de naixement enceta una successió de sol·licituds i lliuraments de certificats a les administracions (a vegades fins i tot a la mateixa) que acaba amb el de defunció. Cap d’aquests dos els tramita un mateix, per raons òbvies. El d’empadronat, no de resident com se sol dir, s’empra molt a l’Illa. Acadèmics, de salut per bé o malament, de capacitat laboral, d’antecedents penals, d’estar al dia amb Hisenda, són només alguns.
Quan el ministre Urtasun va enviar al Consell una carta, tal vegada certificada, per advertir del risc de cataclisme talaiòtic si se segueix amb l’enllaç a doble nivell de Rafal Rubí va reobrir una polèmica sobre la carretera que ha acompanyat des del seu certificat de naixement als joves que han pogut certificar ja els seus estudis de Primària.
La primera conseqüència va ser la dimissió d’Antoni Ferrer després que l’equip de govern exhibís com a aval de l’obra a doble nivell un informe seu que, en realitat, amb les seves tres úniques pàgines, és més un simple certificat de l’opacitat de les coses que es proposen col·locar per evitar que el pont es vegi des del jaciment. Hi havia patologies prèvies en la relació per la falta d’atenció a la seva feina.
Per contra, l’esquerra, en el seu moment, va forçar molt la màquina per emprar les indicacions de la Unesco com a certificat per tombar el referit enllaç a mitges amb el pretext d’aquest impacte visual. I va fracassar.
Més que una rotonda més o menys alta, el que pot generar de ver desconfiança a la Unesco és haver certificat que el més rellevant que s’ha fet a l’Illa amb taules, navetes i talaiots en els darrers temps ha estat voler-los emprar per a altres interessos no culturals i tirar-se’ls pel cap en la batalla política. Quan el certificat que més esperen els desconfiats ciutadans és un de final d’obra.