Ho deia sant Francesc de Sales: «S'aprèn a parlar, parlant; a estudiar, estudiant; a treballar, treballant. De la mateixa manera s'aprèn a estimar, estimant». Tota la vida d’Edith Stein és un magisteri per qui no deixa mai de ser un aprenent. La seva màxima va ser: «Estem en el món per a servir a la humanitat». A ella va dedicar la seva reflexió, i la seva vida i mort. En la vida de santa Teresa Beneta de la Creu, festa que celebràvem ahir, la història de cadascú se’ns desperta com una responsabilitat que hem d’assumir a favor de tots.
Sols funciona el que s’estima. Edith Stein estimava visitar biblioteques. Així, durant l’estiu de 1921, entrant a una d’elles, passa el que ella mateixa descriu: «Vaig agafar a la bona de Déu un voluminós llibre. Portava per títol «Vida de santa Teresa», escrita per ella mateixa. Vaig començar a llegir, i vaig quedar tan tocada que no vaig deixar la lectura fins arribar al seu final. Tancant el llibre, vaig dir-me: Aquí hi ha la veritat». I així posa el seu final a tantes inquietuds del seu esperit.
Llegir, reflexionar ens és a tots, i a favor de tots, convenient. Ja és bo que ens rondi pel cap una reflexió. Per exemple, unes paraules de santa Teresa Beneta: «La veritat és una, però es descompon en moltes veritats que hem de conquerir una rere l’altre. Aprofundir en una d’elles ens farà veure més enfora, i descobrint un horitzó més vast, percebrem des del nostre punt de partida una nova profunditat».
Tots hem d’agrair cada dia a Déu oportunitats que ens marquen positivament. A Edith Stein la van marcar: la fe i la fermesa de la seva mare; el filòsof jueu Max Scheler; el mestre Husserl; l’amabilitat d’Adolf Reinach. El contacte amb l’esposa vídua de Reinach la fa confessar: «Aquest va ser el meu primer contacte amb la creu i amb la virtut divina que ella infon a qui la porta... Aquest va ser el moment en què la meva incredulitat es va desplomar, i Crist va irradiar, Crist en el misteri de la creu».
Qui era Edith Stein? Va néixer a Breslau (aleshores Alemanya i actualment Polònia) el 12 d’octubre de 1891. Segons la seva mare, havia nascut durant la festa jueva més solemne, el dia de la Reconciliació (Yon Kippur). Coincidència que fou interpretada com un presagi d’un destí especial. Els seus anys d’estudi li van despertar la vocació intel·lectual en el camp de la filosofia així com el seu esperit de lluita per aconseguir un món més digne. Després de la guerra europea que la duu a replantejar-se el sentit de la vida, llegint les obres de santa Teresa de Jesús, rep el baptisme en l’Església catòlica l’any 1922. Edith entra de ple en tasques de docència, en activitats feministes i en l’aprofundiment de la fe. Quan a Alemanya triomfa el fanatisme i l’odi racial nazi, vivint al servei del poble jueu, experimenta que sols li queda un camí: l’entrega de la seva pròpia vida. Entra al Carmel de Colònia, on rep el nom de Teresa Beneta de la Creu. Quan la condició jueva a Alemanya implica sistemàticament la presó i la mort, fuig a Holanda, al Carmel d’Echt. Al cap de dos anys i mig és empresonada i conduïda a l’horror del desolat i inhumà camp d’extermini d’Auschwitz on va morir a la cambra de gas (9 agost de 1942). Un holandès, que la va observar i parlar amb ella durant aquests dies, deixa dit: «Va parlar i pregar..., i fins al seu final la van acompanyar el seu somriure i la seva fermesa». Aquí va assaborir la «ciència de la creu», títol de la seva obra pòstuma i inacabada. Dona d’Israel, assumeix la dramàtica i contradictòria història d’Europa al segle XX. Sant Joan Pau II la canonitzà l’11 d’octubre de 1998 i l’1 d’octubre de 1999 la incorporà al grup de santes i sants patrons d’Europa.