«Mos volen fer creure que la Mare de Déu nom Joana». Aquesta és una de les dites que sol emprar el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, en els debats amb l’oposició. La dialèctica, però, és un art reversible i els arguments es poden girar en contra. Amb la crisi a l’Agència Menorca Talaiòtica ha estat el govern del PP qui ens ha volgut fer creure el que no era.
Que tots els informes recollits a l’expedient per acabar les obres de la carretera a Rafal Rubí siguin favorables no vol dir que el director de l’Agència o que el Consell Científic siguin partidaris de mantenir el pont. Simplement perquè mai se’ls ha demanat opinió sobre açò. I no s’ha fet perquè, com ha admès després el govern insular, no eren competents per decidir el disseny de la carretera.
El dia de la roda de premsa per respondre la carta del ministre de Cultura estaven de baixa el conseller de Cultura i el de Mobilitat. Al seu lloc, el vicepresident Simón Gornés va obrir la caixa dels trons en fer corresponsable a Antoni Ferrer de la decisió política adoptada pel Consell, algú que «no és sospitós que l’hagi col·locat aquest equip de govern».
Per què aquesta frase provoca la dimissió del director de l’Agència i dos membres del Consell Científic? Perquè cap d’ells no es va pronunciar sobre pont sí o pont no, només van poder valorar les mesures correctores per dissimular la proximitat del viaducte amb les navetes, a partir d’un Informe d’Impacte Patrimonial encarregat a un tècnic extern.
El PP ha volgut complir escrupolosament tots els passos per presentar a la Unesco una solució que consideren compatible amb el títol de Patrimoni Mundial. A més, té els vots i la legitimitat per acabar la carretera de la millor manera possible. El que no pot, però, és emprar políticament l’opinió d’uns experts que s’han limitat a informar sobre allò que se’ls ha demanat. Ni més ni manco.