Vegi's en les Faules, la XXXIV, Es primer Rellotge. Rellotge de pagès vol dir conèixer ses hores per sa posició des sol i de ses ombres. Rellotge de pagès, pes missatges i jornalers, es modo de jugar l'amo amb ses hores, per sa seva conveniència. I d'aquí ve sa cançó:
Es rellotge an es pagès li serveix per una guia, de la una fa migdia i de les dues fa les tres.
ES FADRÍ. N'Andreu Morrot era un fadrí granat, que vivia amb sa mare, i més tard, morta aquesta, i essent ell fadrí solter, se n'anà, com tants d 'altres menorquins de la pagesia, a viure... i morir a Alger. Déu l'hagi perdonat! Era molt curt de conversa; emperò en agafar s'assunto de ses dones, feia llarg. Que són brutes, putifeines, escaufa-sitis, anant de ca na Beta a cas Jai, maleites, malgenits, rampins...
—Mira Andreu, deia sa mare; —no diguis açò: Déu te castigarà. —Em castigarà que futres: Jo no em casaré!...
NA RIBELLET. Na Ribellet, d'Alaior, envià, ben dematí, a demanar es doctor: tenia una fieta molt malalta. Es doctor hi comparagué, i no li trobà: —Serà a ca sa mare; —pensà es doctor. Hi arribà i mentre entrava, sa bona mare li demanà: —Doctor, què ja ha anat a ca na Ribellet? —He pensat que la trobaria aquí. —Ja se n'ha anada a ca seva: té sa fieta molt mala. I pensà es doctor: —La trobaré a ca sa germana. Però tampoc l'hi trobà: «havia sortida feia poc; a ca seva l’esperava; tenia sa fieta molt mala». A ca sa tia la trobaré,—pensà es doctor-; i no l'hi trobà; però li feren sa mateixa messó: feia poc que havia partit, que l'esperava a ca seva; que tenia sa fieta molt malalteta. Es doctor, que era molt catxassut, entrà a tres o quatre cases més, cercant, com qui no n'és, i sense fer-ho veure, na Ribellet, i per tot arreu li feren sa mateixa arenga: no hi era, perquè tenia sa fieta molt mala; però pertot hi havia estada. I quan manco ho esperava, el cridà na Ribellet, de ca una amiga seva. Es doctor, després de vesitar sa malalteta, digué a sa mare: —Si no t'hagués trobada aumon, a la fi hauria tornat a ca teva... a veure si hi eres.