L’Observatori de Salut i Canvi Climàtic (OSCC), que el passat 14 de juliol va fer una reunió de seguiment, segons les dades d’Aemet, l’Institut de Salut Carlos III, mitjançant el sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo) i el Ministeri de Sanitat, corresponents al període comprès entre el 16 de maig i el 13 de juliol de 2025 1.180 persones han mort per la calor al nostre país, un augment del 1.300 per cent respecte al mateix període de 2024.
Als llocs de feina, les i els treballadors no són aliens a aquesta realitat, posem uns exemples del mes de juny: dia 19 un treballador de 63 anys va morir mentre fea feina a una nau de l’empresa Cobra, amb altes temperatures i sense ventilació a Valdemoro. Dia 20 des mateix mes, un treballador pakistaní sense papers, va morir per un cop de calor que va patir recollint fruita, sent abandonat a un centre sanitari de Fraga. Dissabte 21 amb només 58 anys mor un treballador que feia feina a la via pública a Còrdova i va sofrir un cop de calor el dia anterior. Dijous 26 a Tarragona un treballador de 47 anys va caure a una obra, morint al instant, sembla ser que havia sofert un cop de calor.
Dissabte 28 de juny per un cop de calor, una treballadora de 51 anys, de l’empresa de neteja viària FCC moria a Barcelona, són només uns exemples. Tot apunta que les morts han estat motivades per incompliments de la normativa vigent, tant el RD 486/1997 de llocs de feina com els Reials Decrets-Llei 4/2023 i 8/2024 que regulen la protecció en situacions de temperatures altes i fenòmens meteorològics.
Segons l’informe de la Fundació 1r de maig de CCOO, Caloradapt, les altes temperatures afecten a 4 de cada 10 treballadors a l’Estat espanyol i només un 27 per cent de les persones treballadores percep que la seva empresa proporciona mesures adequades per protegir-se de la calor. Cada cop la calor anirà a més, i hem de ser conscients que la calor a més de matar també és un factor que agreuja malalties com les respiratòries, les renals, les cardiovasculars, disfuncions del sistema nerviós central, parts prematurs, malalties cròniques etc. La calor és un risc laboral que ha de ser avaluat. L’article 15 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals inclou entre els principis de l’acció preventiva, que les empreses han de tenir en compte evitar els riscos, avaluar els que no es puguin evitar, planificar la prevenció, adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual i donar les instruccions per aconseguir-ho.
Quan l’Aaemet o l’òrgan autonòmic corresponent fa un avís de fenòmens adversos de nivell taronja o vermell el més lògic és aturar l’activitat. Però la prevenció o els protocols a les empreses, no han d’estar condicionats només per les alertes de l’Aemet, avaluar el confort tèrmic, percentatge d’humitat, vestimenta, tipus de feina i característiques individuals de cada treballador (no és el mateix una persona jove i sana que un major de 50 anys i diabètic per posar un exemple) són elements a tenir en compte i que molts cops passen per alt. És urgent assolir condicions laborals que puguin fer minvar l’impacte del canvi climàtic, mitjançant avaluacions preventives que permetin establir protocols d’actuació amb la finalitat de protegir vides. Però també les administracions tenen la seva part de responsabilitat i es fa necessari impulsar polítiques «verdes» i seguir els consells que des de l’àmbit científic, ens diuen que hem de fer. No esperem a tenir més morts per actuar, ens hi va la vida.