Hem arribat a un punt on la història va més enllà que surtin agressors de davall les pedres com bolets quan fa la primera pluja de tardor. El problema és que tenim una incapacitat manifesta per arrencar males herbes. Pot ser per por de fer malbé organitzacions molt arrelades o per por de desvirtuar els moviments socials. Tot i viure a una illa amb un microclima molt peculiar, xerram poc entre nosaltres. No ens avisam. Així i tot, la responsabilitat d’assenyalar aquests paràsits que maltracten, vexen i depreden sexualment no pot recaure només entre les víctimes. A partir d’aquí, la gran pregunta: què feim?
Hi ha heures verinoses arreu, qualcuna ben fugissera. Tot i que ni la jardineria ni la botànica tenen les respostes que cercam, el que queda clar és que va sent hora de passar el motocultor.