Fer un replec de ses deixes de l’avior a la pagesia menorquina, i no parlar de sa bassetja, (com deien nostres pares, avui casi tothom diu passetja) i dels bassetgers, seria deixar ses manades pes rostoi, encara que n’haguessin lligades poques. Perquè ho són poquetes ses recordances que de s’arma genuïnament baleàrica resten dins sa memòria popular.
Una barrera servia de blanc per ensenyar-se amb es maneig de sa bassetja, i per afinar sa puntaria. Es bassetger que, sense errar un tir, comptava per ordre ses nou barres de sa barrera, o es vuit espais d’entre barra i barra, ja podia entrar dins es gremi.
Sa bassetja era arma de tir molt bona quan només havia de lluitar amb s’arcabús i sa ballesta. Era de més alcanç; de repetició, comparada amb les altres armes, i els projectils (pedres), inacabables. Sa bassetja, a la pagesia, era una bona eina, per encorralar es bestiar esquiu (que li deien bestiar orat), quan ses tanques eren tan grans com un sementer. Avui, si no mereix es nom d’arma, com a eina de pagès no té aplicació. Sa bassetja ha acabada sa seva història.
Jo encara he vist dins es Canal gran de Binigaus, partdavall es Pou de s’Ermita, una paret forta com una murada, amb banqueta ampla de sa part d’en terra, i guardadany o barana, de sa part de la mar, que dominava es Racó des Barril, tant peitat de desembarcs de moros. De damunt ella, deu bassetgers resolts feien cara a tot un esquadró de pirates.
I els moros una vegada van sorprendre Binigaus. I a més de robar ses coses de valor que pogueren endur-se’n, i bestiar, captivaren sa criada, que trobaren sola a ses cases. Però l’amo i missatges i veïnats se n’entemeren i els van pigar darrera a cops de bassetja. Els moros els feren cara amb arcabussos i ballestes; i ballestes, arcabussos i moros anaren de rodolons. Un dels moros, veient es joc mal envidat, es carregà sa criada a becoll i fugí cap a la costa. Per tirar-li, havien de tirar a sa criada.
L’amo la cridà: — Francina: decanta es cap a l’esquerra! Ella obeí, i una bassetjada trencà sa closca des moro i rescatà sa criada.
PEDRETES
En es moment de tocar Glòria, es dissabte de Pasco, s’apleguen quatre o cinc o més pedretes de sa grossària d’un ciuró; si és a la vila s’han de coir des carrer, i des pati si sa persona està a un lloc o estància. Ses pedretes les estogen posades dins d’una bosseta de roba, millor si és blanca, que la pengen darrere sa porta d’entrada, perquè a la casa no hi entri cap dissort.