Sa recordança de ses coves habitades és encara ben fresca a Menorca. Llocs que es diuen la Cova, —perquè una cova servia de casal an es pagès— n’hi ha a tots els termes de s’illa. Fa pocs anys que a ses Coves d’Algendar, (Ferreries), hi vivia es propietari; després hi visqué un amitger; avui estan abandonades.
A sa cova des Barranc de la Cova, des Migjorn Gran, part de s’antic Barranc d’Albranca, hi viu un hortolà amitger. Antes s’anomenava Molí de la Cova; però fa uns seixanta anys que en es molí el derrotaren. En es mateix barranc, en es penyal de sa part d’Albranca, hi ha sa Cova Simona, a on hi visqué molts d’anys una família, Piris Serra de sa que l’hereu era Simon de nom. Un poc més allà, en es Pas des Piló, hi ha sa Cova Olivara, a un tir de bassetja més avall, sa Cova des Pas des Moro, i ses dues foren habitades. En temps dels bandetjats els casolans d’aquestes Coves, una nit de lluna clara, veren que uns quants homos, pujats dalt dels arbres, els robaven sa fruita. Els barranquers, per por de pitjor, abandonaren ses coves i, penyes amunt, pujaren dalt d’Albranca. Des de dalt atalaiaven es saqueig dels seus hortets; i veren que els lladres, feta sa provisió, se posaren a esbrancar i malmetre els arbres fruiters. Fins aquí hem arribat! —van dir; se desferen ses bassetges, i una ruixada de pedres, com a caigudes del cel, esvaïren els desertors que, tot fugint, al passar pes Coster dels Espinals, calaren foc a sa barraca d’en Riera, que no era dels que els tiraven manco bassetjades.
Sa claror des fester hi cridà els bassetgers, i sempre dalt dalt els penyals, feren ploure més espessa sa pedragada damunt es malfactors, que fora vessa, i amagant-se tant com podien per dins es bosc, prengueren cap a ses muntanyes de Na Foradada. D’aleshores ençà aquell paratge és conegut per Sa Barraca Cremada. I sembla que els lladres eren els que tant de temps tengueren s’amagatai a sa Cova d’en Ponset, que està en es curucull des Puigmal: eren desertors que se la campaven robant pels camins, a indrets deserts, com es bosc de Binidonís, costa des Bec... I quan els afinaren es cau, els pobrets anaven desnuus i morts de fam. Dintre de sa Cova d’en Ponset, que té sa solada en llenegai, no fa molt que hi trobaren a un enfony, calderes i ossos d’animals. Més envant, n’Olivar, de sa Cova Olivara, feu una caseta a la Figuerenya des Migjorn Gran, (caseta que encara es diu ca n’Olivar), però sa veieta Olivara no volgué deixar sa cova. I allà fins que es morí, va estar, sense més companyia que sa moixeta.