Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:
Cafè, croissant i...

Les obres i l’art

|

Diverses iniciatives estivals ofereixen l’opció de veure obres d’art exposades a domicilis, de mirar quadres fingint que hi entenem mentre xoroiam cases fingint que no som xafarders. No s’enfadi. Entès en art ho és gairebé ningú i xafarder, gairebé tots. Açò no els treu ni un fil d’encant a aquests esdeveniments, que estan molt bé. L’art es pot gaudir sense ser un setciències i l’ambient que es crea és polit.

Resulta curiós mirar els alts preus d’obres d’art discutibles. És un àmbit sense un patró clar, sense relació directa visible entre costos de producció i uns preus que tenen molt d’arbitrari, de subjectiu, de valors intangibles com la fama de l’autor, moda, encant, qualitat creativa o aura.

No passa igual en altres disciplines creatives. Films, cançons i llibres es consumeixen a preus similars tant si és una obra mestra o una digna de la fracció resta. Es paga gairebé el mateix per joies de les lletres i per publicacions que només serveixen per omplir estanteries i egos. El motiu és que els llibres són còpies d’originals i els quadres són únics. És el plus del caprici de l’exclusivitat.

I les cases? El més raonable, tractant-se d’una cosa necessària per viure, seria que al sector immobiliari funcionés la fórmula objectiva de preu només vinculat a costos de producció. Però, sense ser peces úniques, fins i tot els habitatges més modestos han deixat de ser béns estrictament funcionals. Ara són també per lluir, gairebé exclusius, capricis al destí de moda i, com passa amb l’art, per especular. Pura subjectivitat. I açò ho ha desbaratat tot.

Si a una petita casa d’un poble de l’Illa s’hi entra per admirar art, la sensació normal hauria de ser que els quadres són inaccessibles per a la majoria dels mortals si l’artista és bo o està sobrevalorat.No hauria de ser normal la sensació que és inaccessible la casa, per molt que hagi costat la seva reforma. I, tristament, ho és.

El problema de l’habitatge només s’aclarirà tornant a una relació objectiva entre el preu i el cost de les obres. I els venedors no ho faran per amor a l’art.

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto