Anar a l’Illa del Rei, per la raó que sigui, sempre ens fa prendre consciència de l’emblemàtica i única que és la nostra preciosa illa enmig del Mediterrani. Si, any rere any, l’afluència de públic a aquest idíl·lic indret és més nombrosa per mor de les ponències que es fan en el Foro Illa del Rei, com el d’enguany, envers la pregunta oberta a debat de si Menorca torna a ser francesa, ja denotem i agraïm una feina ben feta pels organitzadors que tant estimen aquest racó de sa nostra roqueta i que restauren amb estima i passió; i, en aquest sentit, especial menció s’ha de fer del General D. Luis Alejandre.
La ponència d’aquest 2025 anava, com apuntava la pregunta, sobre la nova vinguda, massiva per altra banda, de francesos a Menorca. El mateix cònsol francès a les Balears, Michel Magnier, encetà la xerrada apuntant que per a l’any que ve l’arribada de francesos amb estança temporal aquí serà de mig milió de compatriotes. Les dades no són bones ni dolentes, són objectives; de nosaltres depèn posar-les en un lloc o l’altre de la balança. Més personals i emotives foren les paraules de la segona convidada, la professora de francès Peggy Audval establerta a l’Illa des de fa anys, reconeixent el creixent interès del propi menorquí en aprendre francès per motius, principalment, laborals. L’empresari Emmanuel Javal, també resident i integrat a Menorca, potser fou qui donà més la impressió de ser el perfil del nouvingut francès, que ha arribat per invertir però respectant la idiosincràsia menorquina, la seva essència i el seu esperit, posant-se a ell com a exemple. I les interessants dissertacions de francesos amb lligams amb Menorca finalitzaren amb l’ex primer ministre de França i actual ministre d’Ultramar, el Sr. Manuel Valls, coneixedor en profunditat de la nostra història i enamorat de la nostra illa, alhora que coneixedor de la realitat residencial (que no vol dir turística) de la Menorca d’ahir i d’avui.
Òbviament, si els convidats al Foro són tots francesos, s’entenen lògics els elogis al mercat d’aquesta nacionalitat. Però, vist des de la perspectiva del resident autòcton (del menorquí de «pura raça» –dues paraules antagòniques–), potser feren falta opinions des d’aquest punt de vista, perquè aquest nou (o no tan nou) gir de mercat va més enllà del purament turístic, ja que és principalment residencial, per la qual cosa directament o indirectament fa que la realitat tangible del mercat immobiliari menorquí es ressenti per als qui, des de la nostra humilitat econòmica, no podem competir amb les milionàries ofertes que genera aquest tipus de nouvingut, i que encareix, irremeiablement, el mercat. Això tampoc tindria perquè ser únicament dolent, de fet, potser sigui la manera de trobar la solució a la tan escatainada desestacionalització del mercat turístic; però és clar, el mercat de l’habitatge és ja prohibitiu per a molts, i aquest és el problema principal que té Menorca i els menorquins. El turisme és bo, vivim d’ell; ara bé, fins on és bo i on comença a convertir-se en la paraula maleïda de la xerrada esmentada? En una invasió. Legal, òbviament, i emparada per la llei de mercat i la lliure circulació de persones, només faltaria, perquè el contrari seria la mort social i econòmica. Però alguns ja empren aquesta paraula. De fet, sobrevolava, i molt, les converses posteriors del mateix Foro.
Jo crec, humilment i sempre amb respecte, que posar una estora vermella, tal com va fer la presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, a la vinguda de les inversions franceses seria perfecte si, previ a aquesta estora vermella, es posés per davant el dret constitucional i moral a l’habitatge de les persones que residim en un lloc tan encarit com són les Illes Balears, el lloc on el mercat immobiliari més s’ha encarit després, òbviament, de Madrid i Barcelona, mes aquí no cobrem el que cobren a les esmentades «metròpolis». Juguem en una lliga molt inferior... ja no diguem a la dels milionaris inversors.
Potser sí que, en part, el turisme i el resident francès siguin components de la solució, tal com s’exposà al Foro, però a mi em va faltar que els quatre ponents, i fins i tot la pròpia presidenta de les Balears, es posin en la pell del menorquí que veu com l’illa torna a canviar de fisonomia, no per imposicions (gràcies a Déu) de les guerres del passat, però sí per la imposició d’un lliure mercat que en realitat no ens fa lliures, sinó esclaus i febles (i, contradictòriament, especuladors), perquè nosaltres no podem competir, com deia, en aquesta lliga cabalosa.
Crec que seria de justícia, i ben hora, que els que som nats aquí i aquí vivim, ens preguntem si és així, com ens planteja el mercat, que volem el futur de l’Illa, si hem superat ja algun límit i si estem disposats a pagar el preu (al que no arribem) d’aquesta nova realitat. El debat està obert. A Menorca, això sí, tothom és benvingut, tot i que ja hem passat per moltes dominacions estrangeres. Aquesta no és una invasió, de cap de les maneres. A mi, com al Cònsol, tampoc no m’agrada la paraula invasió, però sí que hem d’entendre que el que fem és jugar en desavantatge o amb el pa d’avui oblidant, espero que no, la fam de demà.
Hi havia quasi totes les autoritats polítiques possibles a l’Illa del Rei, de diferents ideologies fins i tot. Podran, aquests polítics i aquestes ideologies, posar-se d’acord sobre si aquesta és la Menorca que volem abans que ens quedem sense la Menorca que coneixem? Veient com es barallen per un pont o per una plaça, crec saber la resposta. De moment... «vive la France?».