Diu el refrany que qui presum, fa fum. I em sembla una expressió molt adient per definir la forma d’actuar de l’equip de govern del Consell.
Fa més de dos anys que no aturam d’escoltar declaracions que si «no fan política», que si només «gestionen a partir de criteris tècnics»… Però la realitat és caparruda i sembla que s’entesta a dur-los la contrària.
Un primer exemple, l’avançada de tot el que ha vingut després: la «gestió» de la solució per al tram de carretera proper a Rafal Rubí. O més ben dit, la nul·la gestió de la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial.
Entre el president i el conseller de cultura, acompanyats pel conseller de medi ambient i el de mobilitat, han agafat la bandera amb el lema «el pont no es tirarà baix» amb l’escut d’un entramat d’estudis i informes a mida com a fonaments.
Com de sòlids són aquests fonaments? L’estructura ha quedat bastant tocada quan se n’han començat a desmarcar públicament una llista que no atura de créixer de tècnics i entitats directament vinculades a la conservació patrimonial i a l’èxit de la candidatura.
No sabem a hores d’ara què acabarà passant amb el pont, però el que és l’Agència Menorca Talaiòtica sí que ha quedat esfondrada, i es comencen a veure unes esquerdes preocupants a la declaració de Patrimoni Mundial. Trist balanç de dos anys de mandat.
Però com deia, tot açò era un aperitiu. La bolla no fa més que tornar grossa amb la revisió encoberta del Pla Territorial Insular que pretenien dur a terme per la porta de darrere, se suposa que dirigida i supervisada per la consellera d’ordenació territorial (l’actual, no la de fa uns anys) i el mateix president.
I és que darrere titulars com «protegir com mai Menorca» s’amaguen realitats com la desprotecció territorial que s’orquestrava a les fosques fins que va arribar el nostre advertiment que ni en les formes, ni en el fons, les coses no s’estan fent bé.
La nostra petició d’un informe jurídic sobre si es tractava d’una simple modificació puntual com afirmaven, o en realitat es tractava d’un atac frontal al model territorial com veiem a mesura que llegim la documentació encarregada tenia tot el sentit del món, com ha quedat demostrat.
L’informe dels serveis jurídics del Consell és demolidor i ens dona la raó. No és l’únic. L’acompanyen, o el precedeixen, com a mínim dos informes més de dues tècniques de la casa. Una qüestiona de dalt a baix la memòria i la normativa, documents encarregats externament per subvertir l’ordre territorial menorquí; l’altra desmunta la metodologia i les conclusions de l’estudi de capacitat de càrrega turística (un altre encàrrec extern) amb el qual pretenen increment les places turístiques a Menorca.
L’excusa de tractar-se d’esborranys no deixa en bon lloc a ningú. En més de dos anys, documents encarregats i pagats que ara no serveixen? Qui supervisava aquesta feina? Qui en marcava la línia a seguir?
O bé s’han marcat unes directrius que no són viables o bé s’ha fet deixadesa de funcions. I les dues coses són igual de preocupants i qualcú n’ha d’assumir les responsabilitats.
Aquells que fan bandera de la gestió eficient i de la seguretat jurídica, quina credibilitat tenen en aquests moments? Cap.
Qui presum, fa fum. O dit d’una altra manera, la virtut que et sols lloar, és la que més falta et fa.