L’aigua ens falta a l’Illa i més quan tenim un estiu amb temperatures altes que s’estenen al llarg de setmanes. Els aqüífers estan al nivell més baix que recordo. Hauríem de planificar el que fem amb aquest bé tan necessari.
Últimament les pluges són poques, poc regulars i desiguals, les onades de calor i fenòmens com les DANA són freqüents. La pujada de la temperatura del nostre mar és la font que subministrarà l’energia a la futura DANA. L’aiguada d’una DANA arrastra la terra i tot el que troba pel camí fins el mar, perdem la terra fèrtil, l’aigua mateixa i pot ocasionar desgràcies. El més perillós de la riuada és que agafi velocitat, és a dir, que acumuli energia. Per tant, a més de netejar els barrancs cal posar barreres que frenin l’aigua, deixant passar la major part i desviant l’altra a zones inundables per tal que es filtrin a la capa freàtica. Hi ha que posar successives barreres segons el pendent del terreny per evitar que l’aigua agafi velocitat i que així arribi lentament as Mercadal, per exemple. Reduir el cabal i la velocitat és evitar desgràcies.
L’ajuntament de Maó té greus problemes amb el subministrament de l’aigua potable als ciutadans, no sé si passa el mateix a altres pobles, però per les condicions climàtiques actuals i per l’increment del turisme hauríem de repensar el que fem de l’aigua de pluja a l’iIlla. La majoria de les cases ja no tenen cisternes i l’aigua de pluja o corre pels carres o per les canonades soterrades i es perd. Potser els pobles haurien de tenir grans dipòsits per a recollir aquesta aigua que ara llancem i utilitzar-la per regar i netejar. Segurament açò requeriria una gran inversió en separar les canonades de les aigües brutes de les de pluja, però es pot fer progressivament. Una altra i costosa empresa és reciclar l’aigua utilitzada, cosa que es podria fer amb fonts d’energia renovables.
Sense aigua no hi ha futur. «Estalvia aigua», diu la propaganda del Govern Balear que veiem pels carrers. Però, a qui va dirigida? Perquè aquest missatge del G.B. no lliga amb el descontrol que hi ha sobre els grans extractors d’aigua dels pous a les zones rurals. Aquest dies la Guàrdia Civil al terme d’Alaior ha hagut de tancar el pou d’un hotel rural que té quinze piscines i una de cinc-cents metres quadrats amb una despesa d’aigua sense límits. Vol dir això que l’Ajuntament d’Alaior no sabia res d’aquest assumpte o sí que ho sabia però la «llibertat» que han de tenir els inversors a Menorca ha de permetre qualsevol disbarat? Sancionaran seriosament aquests que han estat els grans protagonistes d’assecar l’aqüífer? Passarà a l’oblit?
El cartell publicitari del Govern Balear sobre l’estalvi de l’aigua i el seu programa polític són contradictoris, ens enganen i malbaraten els diners públics. No té sentit que per una banda ens demanin responsabilitat al consum d’aigua i per l’altre el CIMe vulgui modificar el PTI permetent camps de golf, parcs aquàtics, hotels amb un munt de piscines, permetent regar grans extensions de gespa i vulguin ampliar en vint i cinc mil el número de places turístiques...
Al Foro de l’Illa del Rei, la presidenta del G.B. que havia d’intervenir com invitada, en tost de comportar-se como tal limitant-se a saludar i felicitar a l’organització i ponents, va fer un míting polític. Defensà el meravellós que era tenir tanta inversió estrangera a Menorca i prometia estora vermella amb «llibertat» per als negocis i baixada d’impostos. Em recordà la senyora Ayuso! Entusiasmada va comentar el fantàstic que era ser ciutadà de les Balears actualment. La veritat és que no vaig entendre per què era tan meravellós ser balear quan la renda per càpita ha baixat des que ens dediquem intensament al turisme, no trobem cases per viure, l’estiu ara és angoixós de tanta gent i estem acabant l’aigua... Però meditant les seves paraules després del míting se’m va fer la llum: La campanya de l’estalvi de l’aigua és tan sols per als menorquins, per als que vivim i treballem aquí tot l’any!