Els moments de joia més plena és compartint un àpat amb fraternitat. Àgape, també vol dir àpat però també amistat. I el passat dijous sopant a la fresca davant el mercat del Peix a Maó, va ser un àgape memorable. Divertit, entretingut i a damunt educatiu. Compartir docència amb riallades ajuda a millorar molt el rendiment acadèmic (un somriure, per favor).
I totes plegades vam encertar totes les preguntes del trivial. Tots vam entendre que no se poden augmentar les places turístiques en una illa a on cada vegada més tenim problemes d’escassetat d’aigua, i ja han començat les restriccions. Tothom vam entendre que no se pot augmentar els aparcaments en platges ja saturades. És bo d’entendre que com més visitants la vida quotidiana dels residents torna molt més incòmoda. I els punts de recollida de fems estan abarrotats amb un aspecte deplorable.
Jo diria que ho vam entendre totes les persones assistents perquè és d’una obvietat fàcil de veure. I a damunt amb to humorístic que va fer les delícies de la vesprada.
Cada vegada estic més convençut, i aquest sopar, n’és una prova més, que el món arranjarem tots plegats passant-ho bé i de bon rotllo. És que només l’alegria inspira un món millor per tothom i sobretot per la depauperada Natura. La sensatesa acompanya a l’alegria.
Us animo a fer-vos sòcies i socis del GOB, si encara no ho sou, o a fer-vos voluntaris o voluntàries, és molt gratificant, i a seguir la seva campanya Via Menorca en defensa del territori i la preservació de la nostra bella calma.