Abans apreníem a escriure en majúscules, però tot recobrava el seu sentit amb la lletra lligada. Aquelles primeres frases amb subjecte, verb i predicat ens ensenyaven a pensar, a construir idees que anaven més enllà del titular. Ara, en canvi, vivim en un món saturat de comunicacions instantànies, de WhatsApps amb emoticones que volen substituir la mirada, el gest i l’essència. I, com més connectats estem, més allunyats ens sentim.
La informació ha perdut protagonistes. Quotidianament, el diàleg viatge entre les ombres de qualsevol treball, i cadascú defensa la seva colònia. La política, que hauria de ser l’espai del debat i la construcció col·lectiva, s’ha convertit en un escenari d’atacs personals i realitats imposades. Les majúscules s’utilitzen per cridar, per dominar, normalment a costa de veritats disfressades. I així, la lletra petita —aquella que conté els matisos, les condicions, les veritats incòmodes— queda silenciada.
Però és en la lletra petita on es decideix el futur. Menorca, aquest estiu, ha deixat entreveure dures realitats que marcaran el proper curs polític. I cal llegir-les amb atenció:
Contradiccions del sistema i manca de control real: Ens ho ha mostrat l’establiment turístic amb 16 piscines que ha investigat la Guàrdia Civil per extreure aigua de manera il·legal d’un pou, mentre gaudia d’una subvenció europea destinada a la sostenibilitat.
Gestió de l’aigua: La pressió sobre els aqüífers és cada cop més preocupant. La sequera persistent i l’augment de la demanda turística posen en risc l’abastiment per a la població local.
La Llei de Reserva de Biosfera ja permet limitar l’entrada dels vehicles de lloguer, que són gairebé la meitat dels desplaçaments en cotxe privat el juliol i l’agost. Encara no ens hem atrevit a posar restriccions sobre aquesta flota que ve de fora.
L’agència talaiòtica en crisi: La gestió del patrimoni menorquí ha rebut advertències. Si no s’actua amb rigor, podríem perdre el reconeixement internacional que tant ha costat aconseguir.
Modificació del Pla Territorial Insular: El Consell Insular vol impulsar canvis substancials en el PTI, però la secretària tècnica ha emès un toc d’alerta sobre les implicacions ambientals i urbanístiques que podrien derivar-se’n.
Transparència en entredit: El Consell Insular de Menorca i tres ajuntaments —Ciutadella, Alaior i Es Migjorn Gran— no han presentat les seves comptes del 2023 (ni 2024) a la Sindicatura de Comptes, incomplint una obligació legal que garanteix la fiscalització pública. La Sindicatura ha recordat que no és només un tràmit, sinó un compromís amb la ciutadania i amb la bona gestió dels recursos públics.
A l’ajuntament de Maó, seria bo que algú amb prou autoritat i criteri, pogués reconduir el diàleg en positiu, fent-los veure que no tot és blanc o negre i que la gamma de grisos és prou àmplia per poder arribar a enteses avantatjoses per a tothom.
Aquestes qüestions han ocupat titulars cridaners, i prest determinaran si la societat menorquina diu «prou», o bé continuem perduts entre les majúscules de la renou mediàtica.
Una societat compromesa llegeix la lletra petita, la interpreta, i exigeix que es faci visible.