Muguruza a Menorca

Devíem tenir quinze anys, no enteníem ni una paraula de les lletres però les cançons ens flipaven: Sarri sarri i Zu atrapatu arte, sobretot. Quan nosaltres les vàrem descobrir ja feia més de deu anys que els germans Fermín i Íñigo Muguruza les havien escrit, i també ja feia molt que el grup amb què començaren la seva trajectòria musical, Kortatu, s’havia dissolt. Després va venir Negu Gorriak, que va enriquir i sofisticar les fórmules de Kortatu sense desnaturalitzar-les. I després ja varen ser Fermín Muguruza i la seva creativitat i els seus compromisos anant a lloure, però sempre acompanyat per gent i músics d’arreu del món, des de Sudamèrica fins a l’Àfrica. Sense amagar mai qui és, d’on ve, què pensa i en què creu –una triple pota ideològica el defineix: d’esquerres, abertzale i internacionalista–, fa temps que Fermín Muguruza ha deixat de ser només un talent musical de primer ordre i s’ha convertit en una icona sociopolítica i cultural. A la vegada, però, ell continua tenint clar que sobretot és músic, i que és a través de la música que pren partit i es posiciona en els conflictes, les desigualtats i les injustícies del món. Divendres passat, avui fa just una setmana, Fermín Muguruza va tocar amb la seva banda a Es Claustre de Maó, en el marc de la gira per commemorar els quaranta anys de carrera. Tothom tenia moltes expectatives dipositades en el concert –Muguruza a Menorca!, i en un espai on se’l podia sentir i veure de prop, no en la impersonalitat d’un gran recinte– i tothom amb qui vaig parlar després estava, no satisfet, no content, sinó entusiasmat. L’eufòria reivindicativa i festiva de les dues hores i mitja que va durar el concert és de les que no s’obliden, de les que queden amb tu fins molt de temps després que hagi sonat la darrera nota i s’hagi entonat la darrera melodia i s’hagi cantat el darrer vers de la darrera cançó. No em faré l’expert en assumptes musicals, però el carisma explosiu de Muguruza, un repertori replè d’himnes, una banda de músics sensacionals i una acústica fenomenal varen fer que el concert fos contundent, virtuós i emocionant, tot a la vegada. En aquest sentit, s’ha de destacar una vegada més el paper d’Es Claustre i de la gent que el duen: l’organització és de primera, la qualitat de la programació musical és rica i impressionant, l’espai és ideal i l’aportació que representa en el panorama cultural menorquí i balear és impossible de resumir en un sol article.