L’únic segur no és la mort, és que estem vius
J. Arnau
Els llibres ajuden a entendre, viure ajuda a comprendre. Som el territori per on anem caminant, errants, la vida. Som un llibre viu amb les pàgines escrites del passat i les que encara no ho estan del futur. El nostre present és el punt d’aquest llibre o, si voleu l’instant precís en què estàs sentint, respirant, ara. Ets allò que més val la pena, ni més ni manco que ningú, tu.
Som l’actualitat més preuada que no surt en els diaris, la que no valorem perquè sovint ens saltem la notícia de la nostra vida, la donem per fet i la mirem sense veure-la perquè ens hem acostumat a ser com som, ens conformem no per conformisme, sinó per l’hàbit de funcionar en automàtic de mirar sense veure i repetir-nos cada dia en un bucle on les preguntes no es fan perquè descreiem les respostes, ens fan basarda.
Tot ens aboca a un escepticisme còmode, a una negativitat de disbauxa, a un cinisme disfressat d’ironia corrosiva, a una soledat en companyia, a un compartir interessat. Les cadenes invisibles que et limiten es van forjar en l’educació patriarcal, en aquest fals proteccionisme social, en aquest paternalisme que pretén mirar per la nostra seguretat i que, en el fons, tots ho sabem, sense voler-ho reconèixer, que poc importem a qui manipula els fils de la nostra societat i la nostra ment.
Hem de reconèixer que tenim una obsolescència programada des de la infantesa, on ens feien callar, on ens deien què fer, on se’ns negava l’afecte i l’emoció de la tendresa, de l’estima, on cercàvem la distància del joc que ens salvava i, moltes vegades moltes vides, ni això. Creixem amb aquest hummus fermentat de repressió i silencis de culpa. Costa veure, de tant fons com està, la llum interior que il·lumina el camí però, hi és. Perviu entre els sorolls del cervell i la veritat del cos que habitem.
Venim d’un passat dens, acumulem experiències que tenim com nafres. Atresorem, carreguem el dia a dia del nostre present amb la motxilla d’aquest temps que ja no és, però, sense el qual creiem que no sabrem qui som. Una incertesa que ens paralitza i capfica. Tenim tendència a veure la part bona de les coses, a distreure el temps de vida, és més pràctic que afrontar la veritat, està bé fer-ho, si saps construir la teva dignitat amb els fonaments de la pau i l’autèntica llibertat. Cadascú de nosaltres som una veritat. Busca’t, reivindica’t.
Cada matí, quan surto al carrer, em trobo amb tot un jardí de persones, de mirades, ritmes, amb ocupacions o desvagades. Persones que, pas a pas, van apareixent en el paisatge sensual i sensorial. Cada persona és un llibre de vida que llegim sense ser conscients: una paraula, un gest, una frase, un somrís, una tristor. Mentre camino, penso que, a part de l’ordre natural que ens envolta, més que res, vivim persones. Bones Festes de Gràcia.