Malauradament, el nom d’aquesta secció avui és totalment encertat, perquè un total de 391.581 hectàrees s'han cremat, de moment, al nostre país durant aquest any en ͏els 230 focs detectats en diferents indrets del país, segons dades del Sistema Europeu d'Informació sobre Focs Forestals; l’equivalent a tot el territori de l’illa de Mallorca i un tros més. El 2025 ja és l’any amb major número de grans incendis a Espanya durant l’última dècada, de fet, és el pitjor any des de 1994, mentre encara molts focs continuen encesos. El Govern, aquests dies, ha hagut d'acceptar ͏també l'oferiment d’ajut d'Alemanya, ͏Eslovàquia i Països Baixos per combatre les flames que arrasen diverses ͏zones d'Espanya, sumant-se així al reforç proporcionat prèviament per França i Itàlia. Som davant d'una apocalipsi mediambiental i totes les mans que ajudin són necessàries. Les imatges parlen per si mateixes i, inevitablement, entren ganes de plorar.
El més greu, cal dir-ho, és que d’aquest drama de conseqüències irremeiables, o almanco de llarga durada, hi ha un 95% dels incendis que són produïts directament per causes humanes, i part d'aquest percentatge, un 55%, són vilment provocats. La resta es deuen a negligències, també humanes, i a causes desconegudes. Ho diuen les fonts professionals del sector que informen d'aquestes execrables i infames dades. Parlem, doncs, d’aquest tan alt percentatge de focs, devers 130 enguany i pujant, provocats per persones que pateixen una greu malaltia mental: Els piròmans. Parlem-ne d’aquests perillosos pirats.
La R.A.E. defineix al piròman així: «Persona que incendia amb premeditació, per afany de lucre o per maldat». Altrament, la psiquiatria descriu la piromania d’aquesta forma: «Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per un impuls irresistible d'iniciar incendis de manera deliberada i sense motivació evident, com a guany financer o venjança. A diferència del simple acte de fer foc, la piromania és un comportament repetitiu que està associat amb gratificació o alleujament en prendre focs. Cal destacar que la piromania és un trastorn mental reconegut i difereix de la conducta incendiària criminal o de l'interès ocasional en el foc».
I què diu el Codi Penal sobre els maleïts piròmans? Doncs, que un piròman s’enfronta a penes de presó que varien segons la gravetat del delicte: Des de penes d'1 a 5 anys de presó per incendis sense risc per a les persones; de 3 a 6 anys si afecten zones d'especial importància; i quan un incendi posa en perill la integritat física o la vida de les persones, aquesta pena s'eleva a una forqueta d’entre 10 i 20 anys.
2 Baix la meva humil opinió, aquestes són penes irrisòries. Potser haurien d’estar entre reixes fins que la desforestació creada desaparegui i torni tot a l’estat previ. Però entesos, totes aquestes són les dades i les veritats que hi ha sobre la calcinada taula: Maldat, malaltia i delicte... Però, almanco per a mi, hi ha un altre tipus d’incendiari que no cala foc més enllà de l’oïda i el sentiment de l’atordit espectador. És aquell inútil que, amb malaltia mental o sense, incuba maldat que no ve establerta al Codi Penal. És el polític de metxa curta i de poques llums. El mateix imbècil que, en lloc d’apagar focs, n’encén d’altres quasi igual de perillosos amb el seu discurs revengista. El que mai no té culpa de res, perquè la culpa sempre és dels altres. El que estava reunit quan tot passava. El que passa la pilota entre administracions. El que no està a l’altura del càrrec que ostenta. El que no accepta la responsabilitat dels seus actes. El que ha falsificat el currículum. El que s’ha assabentat de tot per la premsa. L’idiota que només serveix per a la política incendiària i inútil del «i tu més».
I jo, divagant, em demano: I si féssim una fictícia pira de pirats, pirates i piròmans amb tots aquests delinqüents, xerraires i vividors, donant-los així de la seva pròpia medicina? I ja posats a interpel·lar la ficció: Per què no calem foc a la llei i deixem que tots prenguin com si fossin ninots de les Falles de València? Quina metàfora més anarquista! Els mals polítics i els piròmans agafats de la maneta donant «caloret» mentre les seves espires ens transporten a un món, perdut en l’Univers, on no existeixin, ni siguin necessaris, els bombers ni els polítics i on tots cantaríem el «Kumbaià». Quina meravella de Cel a la Terra... oblidant l’infern que hi han establert en ella. Fa poc vaig llegir una frase que no puc treure-me-la del cap aquests dies: «Arde todo, menos lo que debería». Touché!
Però mentre això no es produeixi, mentre la veritat superi, com sempre, la ficció, ens haurem de resignar a continuar pagant piròmans amb currículum d’analfabet emocional i condemnant malalts mentals de difícil cura. Per això, més enllà de la ràbia que fa veure com Espanya sencera es cala foc, intentem tenir cura dels nostres actes, tant amb el Medi Ambient com amb les idees rostides... i més cura encara a l’hora de ficar una papereta on figurin pirats sense escrúpols i piròmans de coll i corbata.