«Llancem menjar des dels caríssims avions perquè ells es barallin humiliats degut a la necessitat d’alimentar-se»
Avui les lectures de la missa ens ho posen un pèl complicat si mirem com va el món ara i avui. Quan veiem les lluites aferrissades per tenir el millor lloc a la societat, entenent per primer lloc el prestigi, els diners i el poder, se'ns diu i recomana que si anem convidats no escollim els llocs preferents, perquè correm el risc vergonyós d'haver de cedir aquest lloc a algú més preeminent o important; en canvi, si ens hem posat més enrere, potser que se'ns convidi a avançar-nos.
D'acord que tocant a temes de l'esperit anem a petar al concepte del transcendent, però és que si ens quedem «només» en el tangible podem quedar empobrits, perquè per ser feliços, també a la terra, ens cal l'estimació i si ens creiem superiors i posem tot el nostre esforç en aconseguir més i més i més potser aconseguirem admiradors i aduladors, però d’això a ser estimats hi va un camí llarg i gens senzill.
És, en aquest sentit, que la primera lectura ens aconsella: «Fill meu, actua amb dolcesa en tot el que facis i seràs més estimat que un home generós» (Sir 3, 17-18). La mateixa lectura ens parla d’humilitat com una virtut que ens afavoreix davant l'orgull quan ens recorda que: «La desgràcia de l'orgullós no té remei, la mala herba ja hi ha fet arrels».
Tota aquesta primera lectura és una perla, cada petita frase és un sentència sàvia, evident i coherent i conclou aconsellant que no deixem mai d'aprendre: «L'home intel·ligent medita els proverbis, el desig del savi és saber escoltar».
Evidentment, ni aquestes lectures ni el meu article estan de moda. Parlar de bondat en l'exercici de la generositat, enfront de la gran publicitat cada vegada més agressiva a favor de tenir més, reconec que és anar contracorrent. Però..., i si parléssim de felicitat? Quan es fan les coses bé, amb senzillesa, sense escarafalls, hom se sent millor amb si mateix i en el seu interior troba més pau i alegria. Potser el secret està en què se sap més estimat de veritat, més estimat que agraït, i això no té preu!
Altres vegades hem parlat d'acollir, d'ajudar, d'entendre; avui se'ns reclama de posar-hi un punt més: la bondat i la humilitat. No sé què deuen pensar els famolencs per causa de la guerra quan veuen que els llancem menjar des dels caríssims avions perquè ells es barallin humiliats degut a la necessitat primària d'alimentar-se. Potser sí que estan agraïts per causa d'aquesta necessària ajuda, però no veig en lloc la nostra proximitat i el bàlsam de la bondat, més aviat els cau al damunt, juntament amb els aliments, la llosa de la humiliació. Ens cal molta més humanitat. Pensem-hi!
I, malgrat tot, milers i milers de voluntaris en molts camps de l'ajuda es llancen de ple amb bondat, esforç i generositat, per donar raons d'esperança a qui més ho necessita i tot sense esperar res a canvi. Aquest és el missatge i el camí.