Tot és susceptible d’empitjorar, sobretot si perdem els referents i no som capaços d’interpretar el que passa des de la raó, l’educació, la informació i els valors humans, sinó només des dels instints, la desinformació (la construcció de relats) i la fe cega.
Les illes Balears viuen una allau d’immigració de pastera, que pot arribar a ser equiparable a la de Canàries. Es produeix en ple debat sobre si totes les comunitats autònomes han d’acollir una part dels menors immigrants subsaharians. El debat polític, que tot ho contamina, fa perdre els papers a alguns líders. No s’hauria d’intentar fer compatible el tracte digne a les persones que arriben a les costes espanyoles amb el compliment de les lleis? Preocupa més qui paga la factura i veure quin argumentari dona més rèdits electorals. Les posicions ultres marquen l’agenda.
A Gaza i Ucraïna els arguments dels agressors guanyen pes. Netanyahu intenta okupar Ciutat de Gaza després de la seva destrucció total. S’ha deformat tant la realitat que és impossible veure un camí de sortida. Ni els organismes internacionals en són capaços, en part perquè han estat exclosos. No es tractaria d’intentar la rendició de Hamàs, un govern terrorista, i pactar la reconstrucció, que hauria de pagar Israel? Qui destrueix, que pagui.
Igual que a Ucraïna. S’ha de negociar la pau a canvi de territoris, acceptant el dret a l’agressió a un altre país? La llei del més fort no pot ser la base de la convivència i del dret internacional. No s’hauria d’obligar l’agressor a pagar la factura de la guerra?
Hem d’estar orgullosos dels valors democràtics que representa Europa, però ara fa pena la seva actitud de submissió als poders absolutistes. La debilitat d’Europa és el que més preocupa. Els vells demòcrates sembla que s’ha rendit a aquells que han abandonat la raó, els valors humans, la bona informació i l’educació.