Quan es fa un petit repàs, trobam diferentes maneres de pensar, de creences i sentiments. Diferenciant la gent gran dels joves. Res rar açò ha succeït sempre, poc a poc la cosa ha canviat i hi ha hagut un gran canvi social per part de les persones majors, acostumades a mudar-se amb es vestit nou ‘es des diumenges’, ses sabates més noves, calcetins per ses fietes i calces de cristall per ses majors, fins i tot guants estiuencs, ben pentinades a sa perruqueria, ses més grans acostumaven a treure es traje o vestit negres -es de novia cada any solien haver-lo d’eixamplar- i ets homos es traje negre i camia blanca, corbata, sabates i també havien passat per es barber. Sa cosa anava d’una altra manera, més sossegada, diria jo. Més familiar; anaven a passejar, a seure a qualque bar -per cert, n’hi havia molts amb preus on ets obrers hi podien arribar- a prendre es vermut i es fiets una rosella servida amb canyeta, una xulada beure a la moderna.
Venien es feriants, amb es cavallitos, es columpios, tirar a sa pilota amb una escopeta -que sempre disparava tort-, qualque xurreria, mentrestant ses jovenetes menaven un cotxet de color vermell donant xoques als al·lots que els hi començaven a agradar. Els venedors amb sa panera dins es braç, transportaven avellanes, una aluda per un duro i altres d’ametles, no m’oblid de ses turroneres, dones de molta paciència que durant s’hivern havien fet un caramull de molinets de paper de seda de tots colors agafats a una canyeta, mentre d’altres -principalment els al·lots-xalaven llançant a s’esquena de ses fietes pilotetes de pell blanca agafades amb una goma, fent una xalada donant pilotades. Hi havia moltes coses més. No faltaven grans competicions de futbol entre ets importants como eren la Unió Esportiva Mahón i es Club del Menorca. Omplien es dos camps. Els homos pagaven 3’50, més tard van arribar a un duro. Ses al·lotes una pesseta, soldats i mariners entrada gratis.
Es vespres anavan as cine Victòria, es Consell, s’Alcazar i l’Actualidades que prest va ser la Sala Augusta. En es Teatre Principal solien fer una obra de teatre o venia també un nombre de varietés o circ. Es matí des dia de sa patrona hi havia una gran gala d’actuacions i cantants illencs i altres varietats que no tenc prou paper per escriure.
No he oblidat es focs ni sa traca a s’Esplanada, ni tampoc es dia major. Aquella taula grossa plena de família per dinar i sopar també, ses estovalles almidonades per ses monges tancades que eren tan primoroses. De no tenir dol de qualque familiar tot resultava guapo. Sa casa feia olor a oli de lli, o d’un ram de flors comprades a ca n’Andrea sa florista des carrer de Sant Joan.