Creix la distància entre els (pocs) opinadors informats que apareixen en les tertúlies i debats d’actualitat i la majoria cridanera que fa temps aconseguí fer d’aquests espais un espectacle, i sovint grotesc. Cada dia crida més l’atenció la ximpleria, la ignorància i la xerrameca reduïda a opinió personal que ni aporta res ni millora la repetició de l’argumentari que l’opinador ha llegit al seu mòbil a primera hora. No demanam que els productors dels mitjans divulguin els criteris que segueixen per contractar opinadors, però sí que les opinions que en vessen ens facin millors i més informats ciutadans, no més energúmens ni més hooligans ni més cínics.
No ajuden pas, a aquesta degradació, els darrers fixatges mediàtics. Com el d’aquesta exdiputada del Partit Popular que, després d’abandonar (temporalment i no per propi gust) el Parlament estatal perquè fou descoberta falsejant olímpicament el seu currículum ha debutat com opinadora en diverses televisions. Res a dir, si el tema és la llibertat d’expressió, sí quan es tracta d’amollar opinió sobre l’actualitat, una tasca que exigeix, o exigia, un mínim d’integritat.
Hom critica sovint que els parlaments s’han convertit en platós de televisió, amb el perill que esdevinguin tertúlies de futbol ocupades perpètuament per energúmens que defensen el seu club malgrat sigui sospitós d’algun crim, i encara amb més ardor si se’n confirma culpable, però ja són reals les tertúlies polítiques exactament iguals que les de futbol: tothom defensa el seu equip i prou arguments. I encara és menys edificant l’exemple de la influenciadora María Pombo, que ha triomfat a les xarxes predicant el desprestigi de la lectura, amb el lema, textual, que «Les persones que llegeixen no són millors que les que no ho fan». Una declaració que no mereix cap matís ni emperò, i que ben segur la durà els pròxims mesos a presentar un espai sobre llibres, d’aquests que molts enyorem en la televisió tradicional.