Amb una tarda a la fira, en tens prou per ser conscient de com s’ha encarit la vida. Sis euros de mitja per atracció, sense comptar els extres com una paperina de set xurros o un cotó fluix de sucre, que al final, vam poder evitar. El tren de la bruixa segueix essent el mateix de quan érem petits, però ara ha canviat de nom i a més, la persona amb l’escombra ja no hi és perquè com que som més moderns, això podria veure’s com una agressió. El mateix passa amb el que ara en diuen «la rana» i a la meva època en dèiem «saltamontes». Han canviat la xapa, han posat personatges nous però la maquinària que ho fa moure tot i el grinyolat, és el de sempre. Tot segueix exactament igual, com congelat en el temps, menys el que pagues.
Quan hi pujaves de petit, amb unes quantes monedes tenies diversió assegurada per tota la tarda. Ara, amb sis euros, tens cinc minuts curts de distracció i un record fugaç d’aquells temps en què la inflació encara no havia colonitzat les nostres vides.
És, al cap i a la fi, una metàfora perfecta del moment que vivim. Tot puja, fins i tot el pressupost d’un instant de diversió en família. Les atraccions mantenen el mateix valor sentimental i no han pujat de qualitat però el que pagues per elles, sí. L'única cosa que mai ha tingut preu és la mirada il·lusionada d’un infant però ara ja no et pots despistar d’administrar a consciència l’oferta que el tempta contínuament. Si no, el que pot acabar marejat no és ell, sinó la teva butxaca.