(Es prega la lectura d’aquest «esquitx» emprant el setè sentit; el de l’humor)
Diumenge dia 7 de setembre he pogut llegir a la secció de l’àlbum de fotos antigues un escrit de Nil Pallejà que m’ha induït un caramull de remembrances que, si puc, provaré de transmetre als dilectes lectors dels meus esquitxos periòdics, utilitzant un espai un poc més ampli que l’habitual, acompanyat d’un parell de fotos il·lustratives. Per cert, de tant en tant, qualcun d’aquests dilectes lectors em fa saber que em segueix i que li agrada allò que escric. Vull entendre que es pot tractar d’un petit exercici de masoquisme per part del lector, ja que he dit repetides vegades, que la meva escriptura és molt planera, principalment perquè no en sé més.
2 Anem per feina. Pocs dies abans de les Festes de Maó de 2001-observi el lector quina manera més elegant de no caure en el parany d’allò que si són de Gràcia o de la Mare de Déu de Gràcia- una penya de personatges de grata memòria, que es reunien a altres «esglésies» de Maó, com ara el bar «La Murada» de la plaça del Bastió, recordava que vint-i-cinc anys abans a les dites festes hi va haver un «foc al Toro» o, més exactament, un «ball de bastons» a l’actual plaça de la Constitució, que és el tema de l’article d’en Nil del dia set. Atès que un servidor no havia participat en aquesta cursa de garrotades, va ser degudament informat de com havia anat la cosa. En resum, sembla que les autoritats competents van ordenar a les forces d’ordre públic que estomaquessin un grup, bastant nombrós, per cert, de menorquins –no sé si també hi havia menorquines reivindicatives territorials fa cinquanta anys, susceptibles de ser encalçades i tractades a cops de llenya d’ullastre– que s’oposaven a què el petit pulmó verd des Freginal es transformés en un aparcament de cotxes adscrit a una nova promoció d’habitatges d’un cert luxe.
Resumint, unes «festes garroteres», -no garroveres- com mai s’havien vist. Recordaré que açò passava l’any 1976, que era el posterior, com tothom sap, a l’any 1975. Podeu comprovar el recurs literari emprat per tal de no nombrar a un personatge que, fins i tot sortia als segells de correus, i que entrava a les esglésies convencionals, no a les dedicades al déu Baco, sota palio, que tothom podrà identificar, sense citar-lo explícitament.
Un servidor, devot practicant del setè sentit (els normals són cinc, seguits d’un sisè poc emprat, com és el sentit comú, mentre que el setè al que faig referència, el de l’humor, està en franca decadència, amb clara tendència a la desaparició total; un servidor com ja he dit al començament del paràgraf, va prendre una decisió històrica i transcendental: agafar d’un paquet de cartes noves de «La Murada» d’aquelles de jugar a truc i en vaig distreure una -dit en paraules planeres, robar- l’as de bastos, encarregar a l’enyorat Fernando Sintes (Carreras, no Pons, aquest darrer era el creador dels gelats La Menorquina) un disseny commemoratiu dels XXV anys de les garrotades de sa Plaça. Feta aquesta malifeta que puc confessar atès que el delicte ja ha prescrit, vaig encarregar un nombre indeterminat de samarretes, com les que podeu veure a les fotos adjuntes, que es van passejar per tot Maó (o Mahón, Magon o Mahó, a voluntat), que va fer fer un servidor i que les podeu veure, davants i darreres, que es van immortalitzar al bar NOU, o 9, o com vulgueu. El de l’esquerra és en Nando Sintes i el de la dreta ‘es Colau’, com es coneixia a en Nicolau Pons, des Migjorn.
Aquestes fotos són inèdites i m’ha semblat oportú fer-les públiques rememorant els fets de l’any 1976, just un any abans del mig segle del ball de bastons de ses festes de la capital de llevant. Honor i glòria a tots els que ens han anat deixant, de tota casta i condició.