14 d'abril de 1865: Assassinat del president Abraham Lincoln. 2 de juliol de 1881: Assassinat del president James A. Garfield. 6 de setembre de 1901: Assassinat del president William McKinley. 22 de novembre de 1963: Assassinat del president John F. Kennedy. 4 d'abril de 1968: Assassinat de Martin Luther King Jr. 5 de juny de 1968: Assassinat de Robert F. Kennedy. 8 de desembre de 1980: Assassinat de John Lennon (oficialment per un pertorbat). 30 de març de 1981: Intent d'assassinat contra el president Ronald Reagan. 19 d'abril de 1995: Atemptat terrorista de caire polític a Oklahoma matant a 168 persones. 17 de juny de 2015: Massacre a l'església Emanuel Estimi de Charleston, Carolina del Sud. 14 de juny de 2017: Tiroteig durant un partit de beisbol del Partit Republicà a Alexandria, Virgínia. 6 de gener de 2021: Assalt al Capitoli dels Estats Units (insurrecció política amb morts i ferits). 13 de juliol de 2024: Intent d'assassinat contra, aleshores candidat a president dels EUA, Donald Trump a Butler, Pensilvània. 10 de setembre de 2025: Tiroteig fatal contra Charlie Kirk a Utah en un esdeveniment universitari.
Molt del motiu i del resultat de les dades que acabeu de llegir sobre assassinats de polítics i d'activistes als Estats Units, és la venda lliure d'armes en aquell país. Aquesta venda d’armes i els magnicidis van agafats de la mà, i per entendre-ho, que no compartir-ho, primer s'ha de tenir en compte la fàcil disponibilitat d'armes de foc que hi ha als EUA, incloses armes semiautomàtiques (heus aquí també les ràfegues indiscriminades a escoles i instituts). Això ͏no ͏vol dir que qualsevol persona pot comprar-ne sense límits, però en molts llocs les regles són laxes, els controls d'antecedents tenen buits legals i l'accés a armes i pistoles és ràpid. Aquesta facilitat fa que algú amb ganes de fer mal a un polític o a un famós (o a coneguts) pugui aconseguir armes fàcilment.
Després hem d'entendre, torno a dir que no compartir, la cultura de les armes, ja que la Segona Esmena de la Constitució dels Estats Units garanteix el dret a tenir-ne i a portar-ne, cosa que fa que en la ͏cultura americana s'associï amb la llibertat individual. No obstant això, aquesta mateixa cultura facilita que individus amb motivacions polítiques, ideològiques o personals emprin armes contra figures públiques.
També és important i conspicu recalcar que quan s'obre i reobre el debat sobre el control d'armes als EUA, el lobby de la NRA (National Rifle Association) i altres grups proarmes solen frenar qualsevol reforma que inclogui profundes modificacions a l’stato quo actual, fins i tot després de magnicidis o tirotejos massius; diguem, essent bastant benèvols, que duen molt arrelat el «Far West» de l’Amèrica profunda. I també hem d'afegir aquí la polarització política de sols dues cares (Republicans vs. Demòcrates) i prou, els problemes de salut mental no tractats d'algunes persones que es fan amb armes de foc, i la notorietat que obtenen aquests quan atempten contra les al·ludides figures públiques, puix també han transcendit a la història els noms dels assassins dels il·lustres assassinats.
Aquestes són les veritats objectives, almanco la part de les dades, però les escric des de la subjectivitat que dona viure a milers de kilòmetres. Així i tot, aquesta distància física, aquests fets descrits, fan obrir-nos interiorment, o haurien de fer-ho, el debat que allà viuen amb tanta passió: Què és primer: La llibertat per a portar armes o la llibertat que dona el viure sense elles? O més fàcil encara: Què és més important: La seguretat (sempre fictícia) o la llibertat (sempre utòpica)? Ens movem entre aquestes dues fantasies humanes irracionals i estúpides, encara que necessàries (ambdues sensacions) com espècie (o era gènere?).
Així doncs, aprofundint encara més, aquestes disjuntives fan entendre’ns que són intrínsecs en l’ésser humà l’estupidesa i l’autoengany. Què esperem doncs d’una societat jove i analfabeta, amb relació a la mitjana, com l'estatunidenca? Si nosaltres, els espanyols tenim una mitja intel·lectual de 99 (no és per tirar coets, la 16 del món), l'estatunidenc mitjà, això s’ha de saber per entendre moltes coses, té un CI més baix que el d'un estudiant de quinze anys en gairebé qualsevol país de la UE, però arriben (quasi ric) al 98, just tres posicions per davall de nosaltres... També entendrem molt del nostre tarannà si ens mirem en el mirall.
Per acabar, no faré cap al·legat en favor del dret a portar armes, per tant, a la violència; com tampoc en faré cap en favor de no poder portar-les, en conseqüència, a la pau; perquè és, com he explicat, normal, coherent i fins i tot lícit tenir una necessitat o l’altra depenent de la persona i de la seva lucidesa mental. Així doncs, que cadascú en faci del seu cul un jardí. Això sí, al meu jardí, mentre Lincoln i Kirk ja crien malves, que ningú no vingui a trepitjar-me’l.