El plenari del Consell insular del 15 de setembre va despertar gran interès pel seu objectiu, el PTI i la modificació que s’espera des de fa temps. El desenvolupament de l’acte no va aportar un coneixement detallat del document, però sí dels trets generals, explicats pel president del Consell amb una presentació de maquetació molt acurada, que està a la web del Consell. A mesura que avançava la sessió, el contingut de les intervencions s’anava tornant més polític, és a dir confrontant cadascú el que deia l’altre, em refereixo a dretes i esquerres. Jo vaig sortir quan acabava el vibrant discurs de Noemí Gomila, convençut que poc aprendria sobre el contingut del document tècnic. Segons el PP, l’esquerra havia fet un pla per als rics d’esquerres, i ells el fan per a tots els menorquins. Segons l’esquerra, el PP vol saturar i vendre l’illa, destrossant el camp. Em vaig perdre la guerra dels cartells.
Per qui no l’ha llegit, el PTI representa el codi de la preservació del nostre territori. Però té mancances, i coses a redreçar, amb entrebancs tan sonats com la d’una ordenació inadequada a Son Bou, que no ha variat la percepció de la urbanització, després de generar uns drets d’indemnització de 30 milions que hem pagat entre tots. O el fracàs de la legalització dels nuclis rurals, planificada des del 2003, però amb mínima resposta. Per tant, el PP podia intervenir, sense necessitat de canviar el model general, com havia dit que faria, i millorar el PTI. Les informacions contradictòries publicades fins ara havien alarmat a molts assistents a l’acte de presentació, amb la sospita d’una desprotecció de l’illa. La sessió va acabar amb una guerra de cartells, que va captar el Menorca, oferint una clara confrontació política, que no aporta res ni ajuda a definir el futur del territori. Només faltaria que importem la corrosiva tendència que observem al Parlament de l’Estat en la manera de debatre els temes.
Ningú desitja un canvi de model. Els continus canvis de normativa que hem tingut els darrers anys, des de la Norma Territorial Transitòria, la seva Derogació Parcial, la Revisió del PTI i la modificació actual, no fan més que entorpir el funcionament de l’economia, la sostenibilitat del territori i el propi futur de Menorca. Fins que no s’aprovi inicialment la modificació actual del PTI, no en coneixerem el contingut precís. Però fins ara, el que podem observar és una manca d’atenció al procediment reglat, en la tramitació i redacció del planejament, per part del Consell Insular. Comencem per la contractació de la feina. ¿Com s’entén que una feina d’aquesta envergadura s’hagi de resoldre amb un grapat de contractes menors, en comptes de contractar un equip solvent en un procés transparent i públic? A dia d’avui no queda clar quin és el suport tècnic de les feines fetes, si hi ha un equip professional a darrere, ni perquè s’han perllongat tant si es pretenia fer unes correccions, simplement. Donat que el tema s’ha complicat, ¿és possible que el Consell penses a tramitar els canvis sense obrir de nou un termini d’exposició pública?
Potser no era així, i l’informe fet a requeriment de l’oposició potser és un recordatori del procediment reglat, des de Secretaria. Però no és la primera acció que escomet el Consell sense atendre a la regulació normativa vigent, sinó que hi ha un seguit de fites en què la Institució sembla oblidar les normes d’obligat compliment, per desconeixement o per albirar que les podrà modificar al seu gust. Recordem quan es va presentar l’Ambaixada Espanyola de Londres un projecte, que no voldria posar en qüestió ara mateix, per ampliar l’hospital de l’illa del Rei reedificant el desaparegut edifici Warren, a una illa a on el PTI no permet afegir ni una sola pedra. O recordem també la tranquil·litat amb què es diu a la Unesco que no es demolirà la intersecció de Rafal Rubí, com s’havia acordat i prescrit en el procés d’inscripció de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni de la humanitat. O com s’aprova, a correcuita, un projecte executiu d’aquesta intersecció de la carretera a prop de les navetes de Rafal Rubí, enllaç totalment prescindible i que destrueix l’entorn d’un jaciment declarat Patrimoni Mundial. I que es tramita el projecte rebutjant, en el procés d’audiència pública, un grup d’al·legacions amb la falsa excusa de no reconèixer determinades persones que representen associacions o organismes de Menorca. O perquè s’obre de nou, amb un informe que a continuació s’invalida, el debat del creixement de places turístiques que ja era clar en la versió vigent del PTI ¿Desconeixement dels procediments o excés de confiança en la bona fe dels menorquins? En castellà diuen «quien calla otorga», potser era l’objectiu.
El PP té tot el dret a intentar canviar un model territorial, encara que els menorquins, en gran part, tenen algunes línies vermelles que seran pràcticament innegociables. La redacció del PTI és prou important per seguir estrictament el procediment legal reglat en la seva formulació, qüestió sobre la qual podem expressar dubtes fonamentats en relació al camí seguit fins ara. I no solament açò, s’han d’esmenar errades o febleses que el PTI té, però el sentit general del model urbanístic és un patrimoni immaterial que forma part de la consciència de molts menorquins, la qual cosa no es podrà canviar. És hora de deixar la ridícula lluita de cartells i començar a fer feina seguint els procediments reglats i amb voluntat de consens, evitant que d’aquí a pocs anys ens arribi una nova modificació del model. S’ha de triar un camí que serveixi per a una gran majoria dels menorquins i fer-ho amb els procediments legals establerts i amb la màxima transparència. I pensar en el futur de Menorca, l’impuls de la nostra societat i l’economia, i la protecció del territori, més que en interessos espuris d’alguns amics, o en un rèdit purament electoral.