Si quan hem de fer una obra o una reparació tenim clar que ens és convenient demanar un pressupost abans de comprometre’ns a realitzar-la, crec que, a altres àmbits de la nostra vida, ens convindrà també acostumar-nos a demanar el pressupost, a pensar i a reflexionar bé les coses abans de comprometre’ns.
Jesús, quan ens demana si volem ser deixebles seus, ens presenta el seu pressupost: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que a son pare i a sa mare, al seu espòs o esposa, als fills, i fins i tot a la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu».
El pressupost que ens presenta Jesús per a seguir-lo, no té un cost insignificant. Ens demana reflexionar i decidir-nos seriosament dient sí o no. Sempre esteim cridats a reflexionar davant una decisió, davant una opció important. És allò que ens diu Jesús: «Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no se seu primer a calcular les despeses, per a veure si en té prou per dur-la a terme».
Ser cristià o no ser cristià, assumir uns valors o uns altres, és l’obra més important de la nostra vida perquè respon al que decidim ser personalment, tant si tenim o no tenim espòs o esposa, fills, salut...
L’opció que adoptem serà fonamental en la nostra vida si és fruit d’una reflexió seriosa. Per açò, no es tracta, per exemple, ara que a les parròquies i comunitats cristianes comença un nou curs:
-De si els fills volen anar a catequesi o no. És tracta de que els pares, que són els educadors primers i fonamentals, hagin descobert la importància de la catequesi i la transmetin als fills amb il·lusió.
-Igual podem dir de si volen combregar o no, de si es volen confirmar o no, de si es volen casar o no.
Es tracta de que els adults hàgim descobert, i desitgem transmetre als fills i família, la importància de la catequesi, de combregar, de confirmar-se, de viure el sagrament del matrimoni.
Per entendre el que ens demana Jesús, tots els batiats hem de reflexionar i decidir-nos davant el seu pressupost. Per açò:
- No és igual ser superficial que ser profund. Ningú que és superficial farà una opció responsable per Jesús.
- I no és igual crear un clima familiar atent als valors de Jesús, que crear-lo segons el que a cadascú li surt espontàniament.
No som perfectes i mai ho serem prou en el seguiment de Jesús. Però, volem fer camí? Si en volem fer, a més de tenir present la importància de viure els manaments i les benaurances, crec que hem d’assumir:
1. La consideració que ens ha de merèixer la celebració de l’Eucaristia i de la pregària comunitària, familiar i personal. Qui prega es posa davant Déu: «Qué queréis hacer de mí?». (Sta. Teresa)
2. La nostra formació com a cristians. Preparem i escoltem amb interès l’homilia dominical, el contingut de llibres de lectura bíblica i espiritual; participem de la Catequesi a tots els nivells i de l’Escola de Teologia, l’Escola de religió, l’escoltisme, els clubs parroquials, els EMD. etc.
3. La categoria de la Catequesi. La catequesi no pertany sols a la infància o a l’adolescència. Un cristià està en època de formació tota la vida. Ell ha de saber relacionar la Paraula de Déu i el dia a dia.
4. La dedicació a la família. Ella és el fonament de la nostra manera de ser. Dediquem-li hores. Conversem i dialoguem en família. Els pares no han de deixar mai de ser referents.
5. L’ajuda als altres. Ens hem de comprometre, almanco, a un d’aquests nivells: cultural, social, polític, esportiu, eclesial...
6. El bon humor. Qui cuida el seu humor cuida el seu amor envers ell mateix i als altres.
7. Transmetem la nostra fe amb ganes, amb passió, amb convenciment. El que és bo per a nosaltres, ho hem d’oferir als altres.
8. Confiem en Déu. Déu ens acompanya constantment.