Encara que la proposta acabi a la paperera del president d’AENA, el Parlament ha decidit iniciar, amb els vots de PP i Més, la tramitació d’una llei que reclama la creació d’una Autoritat Aeroportuària de les Balears i la transferència de la titularitat dels aeroports a la Comunitat Autònoma. El PSOE s’ha abstingut, no sigui cosa que els cridin a l’ordre des de Madrid. La reacció a La Moncloa ens la podem imaginar: què s’han pensat aquests de les Illes, que la joia de la corona que és AENA es pot trossejar? Ni que fossin Puigdemont!
Tenir veu i vot evitaria, per exemple, que Govern i Consell s’hagin d’enterar per la premsa dels plans d’inversió d’AENA a l’aeroport. Si vol ampliar un 25 per cent les portes d’embarcament d’aquí al 2031 o si ens vol emprar de conillet d’índies amb la torre de control virtual o el control biomètric dels passatgers. També deixaria de ser informació reservada quan guanya o perd l’empresa semipública a la nostra illa, que amb el pretext de ser una societat cotitzada practica des de fa anys la transparència zero.
A les parets de l’Ateneu de Maó encara ressona la resposta xulesca del seu conseller delegat quan se li va demanar pels problemes del sistema pioner per controlar els avions a través de pantalles. Un «experiment» va dir que no té per què aplicar-se després d’haver-se gastat els doblers. Els menorquins, mentrestant, som convidats de pedra davant el que es fa o es deixa de fer en la principal porta d’entrada a la nostra illa.
Les decisions a l’aeroport no es poden prendre al marge de les necessitats dels residents o de la política turística: des de les tarifes abusives del pàrquing fins a la connectivitat a l’hivern. El que es reclama, en definitiva, és coordinació i que els beneficis no siguin l’únic objectiu. Potser Catalunya i Canàries tenguin més sort si demanen el mateix. Negociar a canvi de vots és l’únic llenguatge que entén Pedro Sánchez.