El gravador, el mecànic i l’encarregat estaven alacaiguts situats voltant la premsa. El troquel s’havia esquerdat fent un crec, un so sec com el d’una branca al rompre’s. Es diu que un objecte està esquerdat-da quan té un trenc, emperò no s’acaba de rompre. Generalment son materials durs: Una paret, un cànter, una gerra...
Per sort tenia un esquerda minúscula, l’estampador donà uns cops estampant unes poques peces. Tot bé, endavant amb la producció! El troquel és un motlle circular d’acer amb buits i relleus, eina per modelar materials deformables com el llautó. És el mateix procediment que l’encunyació de monedes.
Instintivament la mà d’un dels bijuters es dirigí a la butxaca, don va treure un paquet de Celtas curts sense boquilla, oferint-los als altres, era un bon moment «per fer es cigarret». En la societat d’aquella època el tabac no era considerat un vici, tenia presència per tot, fumar era un plaer genial, sensual.
Emprimer els homes «fumaven com a carreters», que significa amb excés i desmesura. Sembla ser que l’expressió prové dels conductors de carretes que solien dur es cigarro sempre als llavis, amb la llosca d’un encenien el pròxim, donant-los la fama de fumadors empedreïts.
A l’estanc vora el taulell on venen el tabac, s’alça una pantalla que projecta les patologies derivades del tabaquisme. Van des de l’envelliment prematur, el deteriorament cognitiu i cerebral, fins a càncers diversos. A pesar de tenir les mortíferes conseqüències davant el nas, dramàticament els fumadors les ignoren i compren la seva pròxima dosi de nicotina i quitrà.
L’addicció al tabac ha minvat i amb la nova Llei Antitabac els espais públics seran sense fum, hi haurà prohibicions a menors, restriccions publicitàries... però el vertader problema és la improbable decisió de deixar el vici, dels fumadors proclius a fumar com un condemnat i a demés alguns, a seguir amb la porcada de contaminar platges i mar amb les seves llosques.
Tenim una odiosa inclinació a l’excés, a la immoderació en el menjar, beure i altres plaers. Així és complicat evitar que la salut s’esquerdi, quan «la salut és lo primer!».