Matar a una persona intencionadament, assassinar-la, és absolutament condemnable. Sabem d’un país on es frivolitza la tinència d´armes i on no sols estan permeses sinó que s’han arribat a regalar en obrir un compte bancari, allí la violència és sistèmica. A una cultura on es trivialitza la violència hi ha individus que expressen la frustració i descontent amb un esclat d’agressivitat social i els sembla justificat entrar a una escola i matar nens o gent que surt del supermercat o a aquella persona que diu allò que no li agrada.
Feijóo declarà en relació a l’assassinat de Charlie Kirk «Yo no quiero vivir en un país ni en un continente que relativiza la violencia», però a aquesta frase no afegí ni una sola paraula dels assassinats de Gaza, ni una sola referència a la caça a l’aguait que fan els tiradors israelians als famèlics i desesperats ciutadans quan intenten aconseguir aliments. Serà que sols quan el mort és del seu tarannà li sembla indignant l’assassinat? Pel PP i Vox són diferents els assassinats segons el color de la pell, la religió o ideologia? Per a Aznar sembla que sí, però a Feijóo sempre li és difícil tenir idees clares i acostuma a reaccionar tard, cosa que aprofita la tergiversadora Isabel Díaz Ayuso per posicionar-se i deixar clar qui marca la línia del partit i qui és la que més fustiga a Pedro Sánchez. Així esbrufà convençuda davant les protestes ciutadanes contra el genocidi dels palestins a la volta ciclista: «Hemos hecho un ridículo espantoso boicoteando la Vuelta, todo el mundo lo ha podido ver, es un desprestigio».
Alguns representants de l’esport espanyol i europeu han rebutjat aquestes protestes ciutadanes, l’esport no té res veure amb la política, diuen ells. S’equivoquen, acceptar els representants d’Israel és mostrar que Europa dona per bo el genocidi de Gaza. És clar que els ciclistes d’Israel o la representant d’Eurovisió no són els que maten els nens i persones indefenses de Gaza, però representen un país on el seu govern els utilitza per normalitzar la presència israeliana a Europa mentre assassina palestins. El boicot ciutadà, de moment, és l’únic fre a la pretensió del govern israelià.
Europa és el resultat d’una història de guerres i, després de les I i II GM, creia que havíem aprés alguna cosa, que rebutjaríem la guerra i, encara més, el genocidi d’un poble. Per desgràcia no és així. Veim créixer com bolets una mena de «Senyors de la Guerra»: Trump, Putin, el de Corea del Nord, Netanyahu, el xinès, ... i el cap d’ase de Rutte als que se’ls ha posat al cap que ens hem d’armar fins a les dents. Els que governen el món semblen d’una altra espècie d’humans, espècie que sembla va en augment.
Afortunadament a Europa no són habituals els atacs d’individus solitaris, les armes no són permeses de forma generalitzada i no tenim de moment la mentalitat de respondre amb l’assassinat les qüestions que ens disgusten, tenim aquesta sort. Així i tot, diria que és inevitable patir impulsos feixistes, però precisament és d’humans saber contrarestar aquests sentiments perquè mai són justos.
Concretament a Espanya els més violents no són els immigrants com diu l’extrema dreta espanyola de PP-Vox, els violents són els que animen l’agressivitat contra els diferents, fins i tot per diferències ideològiques. Llavors passa que apareixen els que es creuen aquestes bajanades i, amb elles, justifiquen alliberar el seu odi i frustració contra els més dèbils, els immigrants, els que dormen al carrer o els Lgtbiq+ per apallissar-los o, fins i tot, assassinar-los. Els incidents a Torre-Pacheco, Múrcia, tan sols van ser una mostra del que pot arribar a passar a Espanya si continua a l’alça la ideologia ultra de PP-Vox, els grups violents encara actuaran amb més impunitat.