Recentment ens hem entemut que el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, que depèn directament del Ministeri d’Hisenda, ha ordenat suspendre el procés de contractació per reiniciar les enquistades obres de la Me-1, concretament al «polèmic» tram de Rafal Rubí. Després de mesos d’incessants declaracions en contra, mitges-veritats, intents de manifestacions (que no han sortit bé) i fins i tot trampes per confondre el personal i a la Unesco, l’esquerra menorquina ha aconseguit convèncer «als seus» (és a dir, al Govern d’en Sánchez i companyia) amb una maniobra, des del meu punt de vista, totalment irresponsable i que, de fet, deixa a les clares que si encara algú pensava que dins el PSOE menorquí quedava una mínima escletxa de coherència, racionalitat i moderació, crec que ja és prou evident que l’únic que els mou són els interessos polítics i, especialment, anar en contra dels interessos dels menorquins. El que em demano és quants milions més ens costarà perpetuar el bloqueig d’aquest tram de carretera. Ja que hi som, també em demano per què el mateix govern central es nega a dotar (des que va arribar al poder) d’un nou conveni de carreteres a l’Illa quan amb en Rajoy i en plena crisi econòmica sí el teníem i era una ajuda vital per mantenir en bon estat les carreteres i poder finançar projectes de millora. Ara alguns encara em vindreu amb el conte que aquesta reforma és un perill per a la naveta de Rafal Rubí, quan sabeu cert que no és així i que la gran majoria dels arqueòlegs i tècnics han avalat el projecte.
També m’he demanat sempre on eren les manifestacions i les sobreactuacions del GOB quan es va construir el túnel de Ferreries a una muntanya ANEI amb diversos ponts i una macro-rotonda... i ja em podeu dir pepero, feixista, etc. però la realitat és que jo soc amic de la coherència, no del fanatisme ni menys dels polítics, però a Menorca fa temps que només s’escolta una part de l’espectre traslladant el debat públic a posicions extremistes, i ja està bé. I segur que molts polítics d’esquerres que ara em llegiran (fins i tot he debatut el tema de la carretera amb alguns socialistes i m’han donat la raó, no donaré noms) són conscients de la irracionalitat de molts dels seus discursos públics. Més moderació, més coherència i menys política, aplicable a tots els partits.