Una de les conclusions del debat a l’Ateneu sobre el PTI va ser coincident entre algunes persones que estàvem en el públic: bastants dels problemes deriven del com s’ha fet un document estratègic així. Bastants dels conflictes del pla d’abans i del d’ara eren evitables amb un mètode de treball diferent.
El resultat de les feines depèn sempre del mètode amb què es fan. El Pla determina tant substancialment la realitat que: el «com» i el «què» haurien de ser quasi exemplars per estar a l’altura del moment històric.
No ha estat així ni abans ni ara. No fa falta parlar-ne gaire per a qui tengui dos dits de seny. El d’abans: acabat uns dies abans de les eleccions a la correguda després d’anys de redacció, per esquivar els resultats de les urnes. Amb mancances i errors clars, tot i els advertiments. En castellà fins i tot la resposta a les al·legacions. Elaborat per un equip de redactors prou aliè al dia a dia d’aquest territori i amb una filosofia prou allunyada de la majoria. Però la responsabilitat primera era dels polítics governants que així ho van consentir.
El d’ara: obra i gràcia exclusivament dels polítics governants i dels tècnics contractats a dit. Sense cap tipus de participació ni contrast. Un document de partit que aspira a donar resposta al conjunt dels comuns però excloent aquests de les determinacions, ja les interpreten els elegits (aquestes voluntats del poble). Uns acusen els altres d’elitistes i l’únic que fan és substituir el color i les apetències de l’elit.
És igual. No perdem més el temps, és més del mateix. Cada canvi de govern reprodueix els intents per baratar les determinacions dels altres: PTI, NTT, PTI 2 i modificació de PTI 2. Així es defensen les conveniències de la nostra gent?
Per què no és possible arribar a un mínim de consens si tots esteim d’acord en grans principis: preservació, contenció, alternatives econòmiques, habitatges normals i futur?
La clau està en el com. Els partits, tots han perdut l’autoritat moral després de diferents oportunitats. La politiqueria està tan viciada que ho dificulta. Tenen la legitimitat democràtica però no la credibilitat ni la capacitat de fer el document d’acords i de fórmules clares que necessitam.
Menorca podria construir un «com» diferent: Una redacció prèvia completa per mitjà d’un equip de redactors a les ordres d’una comissió de sectors i ciutadans. Equip de redactors expert en processos de negociació i mediació també; i si és menorquí, molt millor. Comissionats elegits amb criteris molt durs sobre l’actitud proconsens, amb qui més sap i més té a aportar. Garantint la participació d’expertesa però també de la ciutadania de base, del seny del poble sense intermediaris que se l’apropiïn. Sense intervenció política fins estar del tot redactat. Després segona lectura per part dels partits conjuntament amb aquests comissionats. I finalment aprovació oficial segons les majories democràtiques amb els informes pertinents de qui hagi d’informar per llei. I revisió conjunta dels canvis que calguin per aquests darrers tràmits. Els errors serien menys i els acords més generals.
Tant difícil seria açò? Més de 20 anys després crec que convé reconèixer que el de sempre no funciona ni funcionarà. Ni bastaran les polèmiques. Potser en necessitarem 40 per entendre-ho.