Un bon esbruf, va rebre l’assessor, la setmana passada. Recordaran que va participar en un debat sobre el Pla Territorial Insular de l’Illa del Nord. El van enviar a ell perquè el president que tenen allà ja s’ha socarrat amb el tema. I el conseller de la cosa a les Illes Tropicals, ja en té prou amb el merderot de l’Illa Grossa.
Pobre assessor! En comptes de rallar del Pla Territorial a debat, es va dedicar a criticar el que hi havia fins ara, el que va fer el govern anterior. I en comptes de dir que l’havia fet «el govern anterior», anava repetint que l’havia fet l’esquerra... Déu meu, quina poca formació política! I per paga, en comptes de rallar de límits, rallava de «llímits», que ell deu saber què vol dir.
I encara anava repetint que els documents que ja havien enviat a diverses administracions, i que tenien tots els mitjans, era un «esborrany» que no tenia res a veure amb el Pla que pensaven aprovar... I era incapaç de respondre a preguntes tan crucials com saber perquè havien encarregat la feina a tècnics triats a dit o perquè eliminaven la protecció de parcel·les concretes on tothom sap que hi ha interessos particulars.
- Vas quedar ben servit, Juan Pelayo -li repetia encara el conseller, una setmana més tard. N’hi havia per enviar-te a enfilar galls per sa cresta!
- És que és mal de defensar allò que és indefensable -es justificava l’assessor, que ja es veia al carrer i sense sou.
Però aquest diàleg no es produïa en el despatx del conseller sinó al bar d’un hotel on, la setmana entrant, es reuniran més de 300 agents de viatges, britànics i alemanys, per veure què fan amb l’evident massificació del turisme a les Illes Tropicals. I el nostre espia, vestit amb bermudes i camisa hawaiana, va aprofitar l’ocasió per fer creure al conseller que era un d’ells i que s’havia avançat uns dies per gaudir del «paradís insular».
Així és que prenent una cervesa d’aquelles de litre, per dissimular, es va asseure devora el conseller i companyia i prenia notes de tot allò que deien. Per açò tenim avui la crònica. Ah! Na Nataixa també hi era, dissimulant que l’havia reconegut però dedicant-li qualque mirada.
- No en rallem més del PTI ni d’aquella maleïda illa -va dir el conseller, que no podia dissimular que encara estava molt emprenyat amb en Juan Pelayo. Aprofitem l’airet que corre per aquesta terrassa i la musiqueta que senten de fons per fer una mica de política, que llavors diven que no feim feina.
- Sí, conseller -va respondre l’assessor, una mica més tranquil-, però és que encara hi ha un altre tema de l’Illa del Nord que no tenc altre remei que demanar-li què hem de fer...
- Mem, Juan Pelayo -va dir el conseller mentre remenava el seu got de palo-, amolla lo que sigui.
- És una obra de clavegueres i abollons a un port molt gros d’aquella illa i que ara resulta que està mal feta. La merda surt pels vàters quan plou...
- Ah, sí -va respondre el conseller-, aquella obra que ha costat 8 milions d’euros i que va començar el govern anterior, vull dir quan noltros encara no hi érem. Ja pots passar-los a ells tota sa culpa. Noltros -va afegir rient- nets com si estiguéssim a punt d’anar a combregar per primera vegada.
- El problema -va continuar en Juan Pelayo després d’empassar saliva-, és que l’obra es va acabar quan ja hi érem noltros i la vam revisar i vam dir que estava molt ben feta...
- Remil! -va flastomar el conseller- Açò acabarà al Parlament... Però bono -va continuar-, sort que allà tenim s’altre partit nostro que mos defensarà de ses remenades de s’oposició.
- Ui, s’altre partit nostro! -va continuar l’assessor, a qui ja no li quedava saliva per empassar- Darrerament no fa massa bonda. Ara diu que si no és a canvi d’acabar de capolar la llengua dels indígenes, no juga...
- Remil! -va tornar a flastomar el conseller- Són tan ases que no veuen que, si feim açò, quan hi hagi eleccions mos capolaran a noltros!
- És que són molt patriotes ells, «patriotas de pelo en pecho» -es va limitar a respondre l’assessor-, per més que per allà devall es doblers vagin com van...
- Prou, Juan Pelayo -va cridar el conseller, amb un cop damunt la taula que li va fer caure el got de palo damunt els calçons-, prou. Vull que me donis una notícia positiva.
- En tenc una de molt bona, conseller -va respondre, tremolant, l’assessor-. Que tenim molts més turistes dels que deim, perquè mai no contam els dels creuers que arriben cada dia a port...
- Però què dius? -va cridar el conseller mentre s’alçava de la cadira i corria a netejar-se els calçons-. Si qualcú et sent, encara sabrà que hi ha més massificació de sa que deim que no hi ha.