El títol d’aquest article és manllevat. És d’un altre escrit que Acció Cultural de Menorca va publicar el 2016 sota la firma de Francesc Florit Nin. Pretenia al·ludir a una mena de corrent que dona importància i sentit a la difusió i continuïtat de l’obra del lingüista Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella 1903 - Palma 1991). Ben mirat, la seua obra és prou vigent per a mantenir l’esforç en la recuperació íntegra d’una llengua de cultura que ens atorga la personalitat.
Per abastar la seua perseverança caldria partir d’un aforisme d’Ovidi que Moll establí com a lema de la seua editorial -gran difusora de la nostra literatura-: «Dura tamen molli saxa cavantur aqua». Una expressió llatina que ve a dir que «Encara que dura, la roca és perforada per l’aigua molla». També s’ha traduït com a «la gota que forada la roca». És la constància que fa que el degoteig incessant acabi perforant el sòlid.
Recordar la feinada de Moll ens encoratja a no perdre l’esperança. Ell no la va perdre mai. De fet, la Institució Francesc de B. Moll va néixer amb aquesta finalitat: la de revifar l’esperit i el treball acadèmic de l’il·lustre ciutadellenc. Però també per empènyer la normalització de la llengua a la plenitud. Justament aquesta fou el principal objectiu de Moll. Seguir el seu estel s’hi escau per moltes raons.
Enguany fa 34 anys del seu decés, i d’aquí pocs dies s’acompliran 122 anys del seu naixement, el proper 10 d’octubre. Va obrir els ulls al món al número 3 del llavors carrer del Nord (actualment l’avinguda du el seu nom). En aquesta casa s’ha duit a terme una reforma i ha desaparegut de la façana la placa que l’Ajuntament de Ciutadella hi col·locà al seu dia per honrar la seua memòria (Fill Il·lustre de Menorca, Medalla d’Or i Fill Il·lustre a la seua ciutat natal). Esperam que la llosa que el rememora tornarà a l’enfront de la llar on va néixer (ho vull recordar perquè els oblits són freqüents!).
Per altra banda, la Institució Francesc de B. Moll, des del seu inici, té programat obrir un espai a Ciutadella on s’hi desenvolupin accions per celebrar la seua tasca i figura, però també, i sobretot, per continuar amb l’impuls de la recuperació de la llengua nostrada. Tanmateix encara no se n’ha vist cap resultat al respecte i és de sentit comú que l’Ajuntament i el Consell s’hi impliquin decididament. Seria esperançador. Un centre a la memòria d’en Moll és necessari avui a Menorca i que alhora impliqui la participació de la societat civil davant l’animadversió que viu el nostre idioma per part d’un sector prou conegut. L’Espai Moll a Ciutadella ha de ser una font que ragi constantment en l’objectiu de foradar la «roca adversa» des de la perseverança i el treball, des de la ciència i el seny, com Moll ens va mostrar.
«Encara que m’hagi mort no em faran callar. El que he escrit hi serà». Són paraules del poeta mossèn Jacint Verdaguer en els seus darrers dies de vida, després d’una trajectòria farcida de pressions per silenciar-lo. Ens són útils per a nodrir la tenacitat. Verdaguer ens llegà també un aforisme en el seu jaç de mort que, tot i que pugui semblar antagònic al d’Ovidi, no deixa d’encoratjar-nos: «Totes les ones del mar no poden rompre un gra d’arena». És la resistència. I és, també, el mollisme.