Vistes les esquerdes que pateixen els pilars que sustenten la democràcia (política, cultura i economia), podem dir que el sistema va de camí al col·lapse. Alguns aprofiten aquesta feblesa estructural per soscavar-la encara més, uns altres no se'n poden envanir, del fiasco, molts s'hi mostren indiferents, també n'hi ha que es mantenen proactius en defensa d'uns valors que pensàvem gratuïts i per sempre. En aquest declivi, la tecnologia més canalla hi juga un paper determinant. Intentaré justificar sintèticament aquesta darrera asseveració amb arguments manllevats.
En la vida política la veneració a la ignorància ha crescut a marxes forçades. Fent ús del potencial difusor de les xarxes socials, una elit d'influenciadors ens vol fer creure que els dogmes fruit de la neciesa són tan vàlids, o més, que els coneixements científics. Entre aquells, Daniel Innerarity ha batiat els «tecnosolucionistes» els quals pensen que els remeis dels afers polítics són de caràcter estrictament tecnològic i els processos democràtics una pèrdua de temps. Mireu-ho pel cap que vulgueu, però la política no restablirà la seva dignitat sense una ciutadania lliure i crítica, disposada a deliberar en públic i actuar en conseqüència.
A l'era digital, informació i coneixement han acabat confonent-se grotescament, de tal manera que l'intel·lectualisme és mal vist. Segons Fina Salord, a diferència dels anys vuitanta del proppassat segle, la cultura ha deixat de ser un valor democràtic per mor de la irrupció d'un cert aire elitista en les seves estructures. Com es pot democratitzar la cultura?: a base de formació, pedagogia i divulgació per ordir un esperit crític i una consciència col·lectiva humanista.
El capitalisme ultrafinancer, ha pres aquest títol gràcies a l'expansió de la tecnologia digital que ha fet que les finances especulatives superin amb escreix l'economia productiva, genera una desigualtat galopant, terreny fèrtil per als posicionaments populistes, nacionalistes o proteccionistes antidemocràtics. Quines mesures poden contribuir a democratitzar aquesta nova mutació del capitalisme que en el seu dia ja ens va desgranar Antón Costas?: la millora de les regulacions públiques i l'augment dels controls socials.
Seguint l'anàlisi d'Innerarity, la digitalització ha irromput envoltada d'una aura de neutralitat, per això forma part del nostre dia a dia com a quelcom inadvertit. Els motors de recerca i les xarxes socials, anticipant els potencials interessos dels usuaris, els presenten resultats a mida; consegüentment, han esdevingut un potentíssim incentiu per a la conformació acrítica d'aquestes tecnologies. Un algoritme només es podrà democratitzar exposant-lo a la contestació i crítica.
Tot siguin idees per no sucumbir al desmesurat i descontrolat poder de certes tecnologies.