El passat 26 de setembre els centres d’educació per a adults van començar les seves classes. L’oferta que tenen (prenc com a referència sobretot l’escola d’adults de Maó, on faig feina) és àmplia, variada i s’adreça a un públic molt divers.
Aquests darrers anys s’ha incrementat tant la demanda com l’oferta de cursos de català, sobretot dels nivells més inicials com l’acollida lingüística i l’A2 (nivell inicial o bàsic). Com és obvi, aquest augment està directament relacionat amb l’arribada constant de nova gent a l’illa. Segons dades de l’INE, de l’any passat ençà s’han comptabilitzat 794 residents més, fins al punt que la població empadronada a Menorca s’acosta als 103.000 habitants, com recollia el diari Menorca a principi d’agost.
Molts d’aquests nous menorquins tenen necessitat de fer feina o de millorar la seva situació laboral i personal. No va desencaminada la Conselleria d’educació quan diu que: «Els centres d'educació per a adults (CEPA) —o simplement escoles d'adults—, ofereixen la possibilitat d’adquirir, actualitzar, completar i/o ampliar coneixements i aptituds per al desenvolupament personal i professional».
I un element clau per a la millora personal i professional dels nouvinguts és aprendre la llengua del territori. Conèixer la llengua catalana els permet accedir a una oferta formativa més àmplia, participar en oposicions i convocatòries públiques amb més garanties o simplement sentir-se més arrelats al lloc on viuen.
Al grup de Català de nivell A2 que tenc enguany hi ha alumnes de nacionalitat espanyola (asturians, manxecs, andalusos, canaris…) i també d’estrangera (equatorians, bolivians, italians…); d’una franja d’edat d’entre 25 i 60 anys, amb situacions i motivacions ben diverses: personal sanitari que vol entrar o consolidar la seva situació en el sistema públic de salut de les Illes Balears, cambrers, treballadors de l’àmbit domèstic o de la salut, etc. També n’hi ha molts que aprenen català alhora que ho compaginen amb altres estudis o proves que també oferim les escoles d’adults, com ara les competències bàsiques o els certificats professionals. Però per a tots ells aprendre català és una necessitat i alhora una oportunitat i, en la gran majoria de casos, venen a classe amb ganes d’aprendre.
Com a societat receptora, és imprescindible que tant ells com nosaltres ho entenguem d’aquesta manera. Si cada any arriben a l’illa unes 800 persones és fonamental que els centres de Primària i Secundària atenguin els joves i les Escoles d’Adults facem el mateix amb els majors. Hem d'aconseguir que la majoria de nous residents tenguin un coneixement mínim de la llengua pròpia de Menorca per garantir la convivència, la cohesió social i mantenir la identitat. És sabut que una llengua que no és necessària és prescindible.
Ara bé, una volta aquesta gent fa l’esforç d’aprendre i de formar-se, els menorquins no podem tirar pel terra tots els seus esforços. És molt important no canviar de llengua davant d’una persona que a priori no identificam com a catalanoparlant, així com tampoc no hem de menystenir els esforços dels qui tenen la voluntat d’aprendre-la.
En aquest sentit, cal treballar les actituds lingüístiques i donar eines per mantenir-se en català amb confiança i normalitat. Precisament, amb aquest objectiu el passat cap de setmana es van dur a terme a Menorca dos tallers sobre assertivitat lingüística organitzats per la Plataforma per la Llengua.