Quiet. No te moguis. On neixes, te quedes. Un únic empadronament fins a la mort, com el DNI o l’equip de futbol que t’agrada. El Foro i l’enquesta de «Es Diari» deixen conclusions sobre mobilitat demogràfica que, no sent noves, tenen una certa gràcia. Donen a entendre que uns quants no volen que entri ni surti massa gent de l’Illa.
La migració ja és percebuda per molts com a un problema de primer ordre, en una mescla de tòpics i exageracions. Partits i gurús reaccionaris han aconseguit que es xerri molt, a l’engròs, de crisi migratòria. Dins aquest artifici verbal cadascú fica el que vol, des del drama de les pasteres fins a la llegenda urbana dels sous nescafé per a magrebins arribats amb Vueling. El president del Consell, abans d’anar per aquest tema a Brussel·les, demanava reflexionar sobre si s’ha de fixar un límit demogràfic a l’Illa, i tenc clar que no es referia precisament a incentivar les vasectomies i lligadures de trompes.
Al Foro de dissabte es va tornar a xerrar del problema de la fuita de talent, nom amable que es dona a la migració de sortida. Cert talent fugirà sempre. Alícia Sintes no hauria captat les ones gravitacionals a l’Observatori Astronòmic de Ciutadella. En un món ultraconnectat, que menorquins amb aptituds científiques surtin només pot ser un orgull.
Preocupa més el talent al servei de l’economia, persones amb formació elevada que donarien un plus a la feina que es fa a Menorca. Tota la raó. Hi ha un dèficit d’excel·lència. Dit açò, me desagrada el tuf elitista quan es xerra d’aquesta fuita de talent. Tan important és evitar la fuita de llicenciats i càrrecs de mensualitats de cinc xifres com disposar d’habilitats, amb molt manco reconeixement social i salarial, que tampoc no sobren. També és preocupant que costi tant trobar el talent de bons lampistes quan la fuita és a una canonada de casa o el talent de cuidadors eficaços quan les fuites ja les tenim al sistema urinari. O ens és indiferent on hagin nascut o ens quedarem sense. Llavors serà una crisi real.