El tavernari Pablo Iglesias ha ofert el vot dels quatre diputats de Podemos a Pedro Sánchez per «rebentar la dreta espanyola i els seus actius polítics». El PSOE, de moment, sembla més ocupat a intentar rebentar els autònoms, siguin de dretes o d’esquerres, amb la darrera proposta que augmenta entre el 4 i el 35 per cent les cotitzacions que han de pagar a la Seguretat Social.
Contrasta la lloable determinació del govern per apujar el sou mínim dels treballadors per compte d’altri amb el maltractament cap a qui emprèn el seu propi negoci. No és estrany que molts hagin d’abaixar la persiana per sempre. «Pujam el salari mínim perquè els pares puguin donar peix als seus fills», deia el mes de gener Yolanda Díaz per justificar el darrer augment de 50 euros al SMI. Els fills dels autònoms, però, hauran de menjar sopes.
S’obliga a pagar més de 300 euros de quota social a qui té uns rendiments nets de 1.100 euros al mes. Un disbarat de qui diu defensar les condicions de treball dignes: surt més a compte anar-se’n a l’economia submergida i posar-se a demanar ajudes socials per viure de l’esforç dels altres. Més d’un milió d’autònoms, el 40 per cent, es mouen en ingressos d’entre 670 i 1.166 euros al mes.
Des del 2019 ja s’han aplicat set pujades consecutives de les cotitzacions i arribaran a ser deu fins al 2028. Diu el govern que vetlla per l’equitat (fer pagar més a qui més cobra) i la suficiència de les prestacions socials. Oblida, però, que la major part de les ajudes per cessament d’activitat es deneguen i en la resta de drets són treballadors de segona.
Posar-se de baixa o anar de vacances és un luxe per als autònoms. Plantejar-se tenir un fill una quimera. El millor per ajudar aquest col·lectiu de 3,3 milions de persones a Espanya seria deixar-los prosperar i no ofegar-los amb tributs i una burocràcia excessiva. No hi ha res més digne que voler-se guanyar la vida per un mateix.