En el capítol anterior, el nostre espia es va fer passar per fotògraf oficial d’un batle de l’Illa del Nord que sempre surt retratat. Amb aquesta disfressa, va poder accedir al despatx del conseller de la cosa, que aquell dia preparava el seu discurs per al debat de política general del Parlament de les Illes Tropicals.
Allà en va poder sentir de grosses, mentre na Nataixa, la secretària, que fa estona que sap qui és, el convidava a crespells. En conjunt, el discurs era un cant de pardal, amb l’avís, açò sí, que prest presentarien una nova llei agrícola que permetrà els propietaris de les finques tenir 10 turistes a cada explotació agrícola que tenguin.
Superat el debat, perquè el partit del conseller i l’altre partit del conseller sempre acaben amics, l’homo descansava avui, plàcidament, al seu despatx, en companyia d’en Juan Pelayo i na Nataixa. L’assessor s’havia instal·lat una tele damunt la taula i seguia els programes de la televisió insular (IT3) per vigilar que no emprassin massa l’idioma dels indígenes. I la secretària seguia condemnada a comptar quants de fulls quedaven a la fotocopiadora.
Aquesta idíl·lica imatge de la política d’aquelles illes es va veure alterada per l’aparició del nostre espia, disfressat de promotor nàutic que venia a fer la seva oferta.
- Bon dia, senyor conseller -va exclamar tan fort que va deixondir l’autoritat-. Primer de tot, gràcies per haver entès que podem convertir els ports de l’Illa del Nord en un gran negoci. I a més..., a més, aquí li duc una oferta per gestionar bonibé a perpetuïtat els amarraments i el dic sec espantós que volen fer en un d’aquells ports.
- Bono -va respondre el conseller posant uns ulls com taronges quan va llegir l’oferta-, açò és molt interessant. Una milionada!
- Açò és magnífic -va afegir l’assessor, que s’havia afegit a la conversa aprofitant que en aquell moment IT3 només emprava l’idioma que toca, no el dels indígenes.
- Vostè ha entès -va continuar el conseller- que no volem peixetó en els ports d’aquella illa. Molls per a potentats, volem! Quina imatge turística donaríem, si hi hagués barquetes? Una bona associació, farem: noltros ingressam pasta i vostès guanyen encara més. Segui aquí mentre faig preparar es papers. Nataixa, serveix una copa de palo i un bon tarrabisco d’ensaïmada a aquest senyor.
- Mentrestant, conseller -va dir l’assessor-, li hauria de consultar uns temes polítics menors...
- Mem, Juan Pelayo -li va respondre el conseller-, mai no me deixes tranquil. Va, amolla.
- És la llei aquesta de la Memòria Democràtica -va continuar l’assessor-. S’altre partit nostro prem perquè l’escatem d’una vegada. A ells els hi fa urticària. I com que s’altra vegada no vam votar a favor d’eliminar-la...
- Bono -va respondre el conseller-, s’altra vegada necessitàvem es vots de l’oposició per una altra cosa. Però ara que tornam a ser tan amics de s’altre partit nostro... Demà t’ho diré.
- I s’altra cosa -va continuar l’assessor- és que hi comença a haver molt de malestar pel problema de l’habitatge i la falta d’aigua, que tanta dessaladora com prometem sembla que no és la solució.
- Açò sí que són problemes que demanen una solució -va esclatar na Nataixa, que ja era allà devora oferint pastissets, en comptes d’ensaïmada, a l’espia disfressat-. Ja haurien d’haver aturat l’abús de consum d’aigua de tant de negoci turístic. I l’habitatge, que no ho sap que en aquestes illes, en deu anys, ha pujat un 80 per cent de preu?
- Problema d’habitatge, dius? -va exclamar el conseller més vermell que un pebre vermell- Però que no has vist es vídeo d’aquesta influencer que s’ha comprat una casa a l’Illa del Nord i encara li han sobrat doblers per decorar-la?
- I de la gent que es queda sense casa -va continuar la secretària- perquè ja no pot pagar aquests lloguer abusius? No hi pensa fer res?
- Mira, Nataixa -va respondre el conseller-, ves al teu racó a comptar els fulls que li queden a la fotocopiadora, que si no fossis funcionària amb plaça, ja t’hauria fotut as carrer. I tu, Juan Pelayo, vine aquí.
- Sí senyor -va respondre l’assessor, una mica espantat per la vermellor del conseller.
- Comença a preparar, i ara mateix -li va ordenar el conseller- uns «bonos» de producte local per regalar, que així tindrem distrets el indígenes. Amb quatre doblers els tindrem entretinguts.
- Ai conseller, que bo que és -va respondre en Juan Pelayo, més tranquil-. Vostè sempre fent moixonies al indígenes.