L’aigua potable de Menorca és dura, té moltes sals dissoltes, a alguns llocs l’aigua té nitrats i a altres intrusió marina i és saladenca. Tenim poca aigua i aquests últims anys les reserves han caigut en picat. Fa molts anys que estem defugint del problema de l’aigua, mirem cap a una altra banda.
La situació meteorològica actual no és senzilla, si quan acaba l’estiu plou poc, la pluja casi no penetra a la terra, no arriba a la capa freàtica perquè el terreny encara és calent i l’aigua s’evapora ràpidament. Si plou amb molta intensitat és fàcil que l’aigua corri i arrastri la terra fèrtil superficial i si el fenomen és prou intens l’aigua i la terra fèrtil acaben al mar. La pluja sols arriba a la capa freàtica i augmenta les nostres reserves d’aigua quan plou al llarg de moltes hores i amb una intensitat que permet a la terra a absorbir-la, cosa cada vegada és menys freqüent degut al canvi que els humans estem provocant a l’atmosfera llançant més i més gasos d’efecte hivernacle.
L’acció humana és la causa dels canvis del règim de pluges. Com encara hi ha molts interessos econòmics perquè continuem consumint combustibles fòssils, no és d’esperar una millora de l’atmosfera en un futur proper, per tant el que sembla raonable és adaptar-nos a la nova situació per no empitjorar les coses i hem de procurar que quan plou una bona part de l’aigua es quedi a la terra i no vagi a parar al mar.
Fa uns dies s’informà que es netejaven torrents, aquesta intervenció té l’avantatge de que si plou molt l’aigua no arrastrarà arbres o altres elements que puguin provocar danys riuada avall, però obre la porta a un altre perill, l’aigua sense obstacles guanya velocitat i energia i també pot provocar greus danys. Per tant a més de la neteja cal posar obstacles a l’aigua dels torrents, com més pendent més obstacles, però han de ser inamovibles, que no puguin ser arrastrats per l’aigua, l’han de deixar passar frenant-la per evitar que agafi velocitat. A més, hem de desviar part de l’aigua i dirigir-la a llocs destinats a ser inundats on s’hagin fet petites perforacions per a facilitar que l’aigua arribi a la capa freàtica. Això no és un invent, ja es fa per Alacant i Catalunya.
A les ciutats, on el ciment i l’asfalt no deixen que l’aigua es filtri, cal fer grans depòsits de recollida d’aigua, alguns d’ells amb perforacions per facilitar la filtració. Els ajuntaments han de promocionar sistemes de recollida d’aigua de pluja a les cases com ja els teníem quan, els ara vells érem uns nens, impulsar que les aigües marrons de la dutxa i lavabo s’utilitzin al vàter.
Les basses de regadiu es nodreixen d’aigua depurada que conté un excés de nitrats segurament causat per l’abús abonaments al llarg de molts anys, i per la intrusió de l’aigua de mar a la xarxa de sanejament. Evitar aquesta filtració de l’aigua de mar és relativament fàcil, però eliminar els nitrats no ho és gens. El camp és un dels grans consumidors d’aigua, per tant és importantíssim solucionar al menys el problema més senzill de la intrusió marina.
A més tenim un problema de descontrol dels molts pous que tenim a Menorca. Vaig demanar a un tècnic del Govern Balear si l’administració coneixia el volum d’aigua que les finques extreuen i em confirmà que no tenen cap control sobre aquests pous, com pot ser que no es vigili l’extracció d’aigua dels grans consumidors?
I hem d’afegir que el model d’explotació turística actual ha provocat l’excés de piscines que proliferen per tota la illa i extensions enormes de gespa que requereixen regadius insostenibles amb finalitat ornamental.
En un moment que ens estem quedant sense aigua, no hauríem de prioritzar l’ús de l’aigua del subsol per a activitats essencials? Beure, fer menjar, regar responsablement els aliments que tradicionalment hem sembrat i que estan adaptats a poca aigua. No hauria de ser obligatori omplir les piscines, com a mínim les grans, amb l’aigua de la dessaladora de Ciutadella que potabilitza aigua de mar?