Durant anys hem sentit a dir que, per viure satisfactòriament, la persona hauria de conèixer els seus desitjos, saber què vol fer, tenir uns objectius definits i desenvolupar els mitjans més adequats per aconseguir-los.
Què fa que retinguem allò que podríem compartir? Sabem que la persona se sent millor i més gratificada quan dona que quan rep.
Són actituds i accions diferents; unes ajuden a créixer, les altres, al contrari, frenen el creixement saludable.
Retenir o compartir! L'avar reté, necessita proveir-se de béns i acumular-los per poder satisfer les seves necessitats amb la menor despesa possible. Entre aquests dos extrems tan oposats, avarícia i generositat, discorre la major part de les nostres vides.
Sempre m'ha cridat l'atenció que persones intel·ligents estiguessin tan pendents d'acumular béns, especialment en moneda o paper. Tots hem conegut o hem sentit parlar de persones, caracteritzades per l’afany de reunir grans quantitats de diners, que guardaven gelosament. Altres, els prestaven a un interès elevat, que els proporcionaria sucosos beneficis; algunes persones van perdre els seus béns com a garantia de les apostes de joc, que anaven acumulant, i a la vegada, perdent. Fins i tot, n’hi ha hagut, que l’ambició de posseir sense mesura les allunyaria de la seva terra per evitar la represàlia d’altres persones, a les quals estaven extorsionant econòmicament.
La necessitat de posseir, d'acumular béns per assegurar un futur, inimaginable sense una forta estabilitat econòmica, ha alterat la vida de moltes persones.
L’obsessió per posseir diners en quantitat i dedicar temps a revisar, una vegada i una altra els seus comptes bancaris, m’ha fet entreveure algunes de les possibles causes: factors hereditaris, un ambient d’escassetat econòmica i la necessitat de recuperar-se de la pèrdua de tot el que es tenia, poden suscitar el desig d’acumular perquè, si no fos així, l’avar sent que mancaria del més necessari. Tot i que això no seria suficient per justificar una afició tan desmesurada.
L’actitud avariciosa pot ser preocupant quan afecta la salut mental i es converteix en un desig no satisfet, que es tradueix en obtenir, i de manera reiterativa, molt més del que una persona necessita per viure.
Aquesta forma exagerada de comportar-se m'ha portat fins a Molière i a «L’Avare», obra que constitueix un reflex de la societat francesa de mitjan segle XVII, que ja es caracteritzava per un desig considerable d’obtenir riqueses materials.
En aquesta obra, en la qual es barregen, de forma magistral, tragèdia i comèdia, Molière narra la història d'Harpagon, un home avar i mesquí, obsessionat per acumular diners, desig que anteposa a la felicitat dels seus fills, Cléante i Élise.
Harpagon desitja casar la seva filla amb un home gran i ric, que estaria disposat a casar-se amb ella sense reclamar cap benefici econòmic. Però, Élise està enamorada de Valère, que només al final de l’obra revelarà els seus orígens nobles. Per la seva banda, Cléante està enamorat de Mariane, a la qual el pare també desitja.
Diferents històries, mogudes pels seus respectius conflictes, acaben amb un desenllaç, que serà positiu per a tothom.
En desaparèixer la caixa plena de diners, que Harpagon guardava amb zel, es desencadena la seva desesperació fent encara més visible la seva avarícia: «On són els meus diners? Les meves precioses monedes! La meva vida, la meva ànima!», exclama el protagonista de «L’Avare».
Molière ens deixa un missatge clar i categòric, en centrar-se en l’actitud d’Harpagon i la seva avarícia, la qual destrueix el vincle afectiu, que hauria pogut desenvolupar amb els seus fills.
«L’Avare» ens recorda que els diners no poden substituir els autèntics valors de proximitat i afecte, que caracteritzen l’ésser humà.
Davant l'actitud reiterativa d'acumular, s'oposa la generositat, vinculada amb l'empatia i la comprensió.
La persona cerca inconscientment en el símptoma, quan és producte d'un procés defensiu, satisfer el seu desig de posseir béns inesgotables, que substitueixin els afectius. En qualsevol cas, fracassa amb el triomf de posseir béns materials, ja que no aconseguirà compensar el buit emocional, no satisfet adequadament: la pèrdua d'autoestima i la manca d'afecte, que sent no haver rebut a les primeres etapes de vida. No es pot retornar allò que no s'ha adquirit ni assimilat.
Molière (2021). «El avaro». «El enfermo imaginario». Madrid: Alianza editorial (Original del francés, 1668).
J. Laplanche & J.B. Pontalis (1974). Diccionario de Psicoanálisis. Barcelona, Madrid: Editorial Labor.