No és cap novetat l’existència d’un debat cada vegada més intens respecte a la immigració, no ho és ni a Menorca, ni a Espanya, ni a Europa. El problema ve quan aquest debat es torna simplista i superficial, és a dir, quan no s’analitza objectivament l’arrel del problema i es cau en la temptació polaritzadora de criminalitzar tots els immigrants per una banda o bé glorificar-los per l’altra. S’ha de deixar clar que el tema de la immigració és complex i com amb quasi tot, no és qüestió de blancs i negres, ni tots els immigrants són dolents ni tots són bons.
És bo recordar que els propis menorquins han tingut èpoques d’emigracions més o menys destacades a altres indrets d’Europa, del continent americà o inclús a les colònies franceses del nord d’Àfrica, i en general ha estat sempre un perfil d’emigrant que s’ha integrat raonablement bé al lloc d’acollida. Només per citar alguns exemples rellevants, als EEUU tenim els anomenats minorcans que van ser part activa en la fundació de Sant Agustí de la Florida, o el llinatge Ferragut, que ja forma part de la pròpia historia del país o el de Camps, un clàssic a l’Argentina, però també hem sabut deixar la nostra empremta a altres països amb la fundació d’empreses familiars que avui en dia encara sobreviuen, segles després, com és la perfumeria Floris de Londres.
Amb això el que vull dir és que mai és recomanable criminalitzar la immigració en si, ja que és una part fonamental en el creixement i desenvolupament d’un país, però el que tampoc es pot negar és que existeix una altra cara de la moneda, representada per un tipus d’immigració que genera un saldo negatiu tant en l’àmbit social com en l’econòmic. Aquí ja no es tracta de racisme, aquí es tracta de problemes reals d’integració que poden generar conflictes socials. Jo soc partidari de que a l’hora d’atreure immigració a Espanya en particular, no existeixi carta blanca com fins ara, perquè mentre expulsam talent a altres bandes d’Europa, EEUU o Àsia, atraiem perfils que en alguns casos sí que són molt necessaris (construcció, serveis, etc.) però que en altres són completament contraproduents a l’hora de crear valor afegit. Evidentment el problema principal és el propi model productiu, excessivament enfocat al sector serveis i que degut a l’alta regulació i la falta d’inversió en I+D+I el que fa es impedir que sectors d’alt valor afegit com el tecnològic prosperin. Per aquest motiu si el que volem és retenir i atreure talent, s’han de dur a terme reformes i, al mateix temps, mentre es desregulen certs sectors de l’economia, el que també es necessari es augmentar la regulació respecte a la immigració, ja per un tema de coherència, perquè siguem justos, Espanya necessita immigrants que aportin, no que restin, però els necessita.