Urbanitat prové de la paraula llatina «urbs» que significa ciutat. Una paraula que recordo era habitual sentir quan era al·lot i que a més t’ensenyaven a practicar. Avui en dia és una paraula en desús que seria interessant recuperar i explicar-la a les escoles. És la base del bon comportament, d’acord amb les bones maneres per demostrar una bona educació i respecte cap els altres.
Quan xerram de ciutat ens referim a un espai públic comú a tots els ciutadans/es, un espai que hem de respectar sense embrutar-lo no tirant res per terra fent ús de les papereres, respectant el mobiliari urbà i si hi ha vegetació de zones verdes.
Dins aquest espai comú que és la ciutat, hi transitam per les voreres i carrers peatonals, per la qual cosa hem de tenir en compte que, quan caminam ho hem de fer sempre per la dreta amb el sentit de la marxa, deixant l’esquerra per als qui caminen en sentit contrari (article 121 del codi de circulació).
Avui en dia amb els mòbils més que mai, hauríem de tenir en compte aquesta norma per evitar tenir qualque xoc frontal i poder caminar amb més fluïdesa.
Per tant, xerrant d’educar i practicar el valor d’urbanitat no ha d’anar enfocat només als infants i adolescents, sinó que ens hi hem d’incloure també els adults, que hem de ser els primers en donar exemple de bons ciutadans.