Els primers humans que van veure un eclipsi solar es van espantar. Normal. De sobte el Sol es tapava, sense saber si la fosca era provisional o definitiva. Un graciós devia dir no pagau a la Gesa o què, i algun hipocondríac ja demanava hora a l’oculista. Així com eren llavors d’imaginatius, sense pantalles per entretenir-se ni coneixements per explicar-se el món, van agafar por i van vincular els eclipsis a coses terrorífiques com catàstrofes naturals, déus irritats, cartes certificades d’Hisenda, epidèmies, gales de lliurament de premis i monstres.
Molts, sense cap fonament científic, elaborarien llavors teories sobre les causes i efectes dels eclipsis, que explicarien, amb l’habitual exageració de l’ignorant pretensiós, a amics, veïns i família fins a crear una parafernàlia teòrica mística al respecte. Com ara es fa amb els conflictes internacionals, les retxes al cel, la reina, les vacunes, algun aliment, el pàdel, les danes o els àrbitres.
Mil·lennis després, els eclipsis es poden preveure amb total precisió. A quina hora aterrarà un avió té un marge d’error enorme. L’hora del metge és orientativa. Però un eclipsi que es produeix a una distància equivalent a anar moltes vegades de Maó a Ciutadella i tornar, es clava al segon. De l’esperat eclipsi solar del 12 d’agost de 2026 ho sabem tot.
I açò fa que no li tinguem por? No. Al contrari. Provoca terror. Dijous, casualment o no abans de Halloween, es va crear a Palma una comissió balear de seguretat per afrontar a deu mesos vista els riscos inherents a aquest eclipsi. Ara, però, la por no la genera la ignorància, sinó la informació.
Tothom sap com es produirà l’eclipsi i com funcionen les persones. No tenim cap dubte que molta gent no s’ho voldrà perdre (el déu FOMO). Que se saturaran els punts de millor visibilitat amb catastròfics embussos a les carreteres i que una epidèmia d’idiotes imprudents sense cap mena de filtre pujaran ves a saber on a fer fotos.
Els humans ens hem convertit en els nostres propis monstres. Monstres previsibles i terrorífics.