«La bondat és una habilitat del cervell que pot conrear-se igual que aprenem a llegir o a tocar un instrument i s'enforteix, com un múscul, amb la pràctica… L'exercici de la benevolència crea un cervell més sa i la pràctica habitual d'actes bondadosos modela les xarxes neuronals on es regula la sensació de benestar personal i de felicitat». (R. Davidson)
Les conductes d’infants petits consolant un altre emergeixen de complexos recursos biològics, evolutius i culturals. En primer lloc, les neurones espill ens connecten amb l'emoció de l'altre i percebem la seva tristesa, la seva solitud. Quina meravella evolutiva! En segon lloc, en els nens més petits, veiem com l'observador es contagia del gest o l'emoció de l'observat i l’imita. En tercer lloc, per a consolar, fa falta una certa maduresa. Només quan el nen que observa percep a l'altre com un ésser diferent, com un altre jo, podrà tenir la reacció d'ajuda, de compassió. En quart lloc, perquè la intenció esdevingui acció de solidaritat, els infants necessiten saber com es fa, tenir models de compassió, de cooperació. Igual que per a aprendre a caminar han de veure a uns altres caminar. Finalment, és imprescindible un ambient de tendresa en el qual tingui sentit l'actitud d'humanitat. En un ambient tens o d'indiferència és freqüent quedar paralitzats.
Comencem a observar aquests eixos en els primers mesos de vida i és habitual que entre els 24 i 30 mesos ja estan tots actius. Així, l’infant ja respon amb conductes complexes com són ajudar o compadir-se, ja desxifren necessitats alienes i ja s'impliquen en situacions tan reals com simbòliques de cura si conviuen en un entorn del qual «puguin absorbir bones idees».
Les recerques actuals insisteixen que per a construir la capacitat de bondat, la predisposició interior cap al bé de l'altre, cal entrenar les bases neuronals que la sustenten: exercitar-la. Aprenem a ser bons quan experimentam amb la bondat, no perquè ens parlin d'ella.
L'escola té un compromís amb la bondat perquè la bonesa forma part essencial de la socialització. Els humans ens necessitem per a sobreviure i donar sentit a l'existència. La bondat i les cures transformen la vulnerabilitat en vincle i, per tant, en seguretat. Sense suficient bondat comunitària, viure seria terrorífic.
En Educació Infantil i en Primària sabem molt de les rutines d'higiene, els hàbits d'autonomia, etc. Provoquem motivació, afavorim habilitats personals, reconeixem l'esforç i les conquestes i, tots junts, persistim en les rutines i els hàbits perquè sabem que així s'afermen les competències.
A l'escola des de la qual escric, i en moltes altres, sabem que és fonamental facilitar una dinàmica relaxada per a reduir la irritabilitat. La calma és condició per a la sensatesa, mobilitza les tendreses i convida a la fraternitat. I els moments més sensibles són els centrats en les cures.
La bondat en el dia a dia de l'escola. En aquesta escola des de la qual parlo evitem centrar l'atenció en les accions disruptives. Preferim mobilitzar l'empatia del grup i evidenciar dinàmiques de cooperació i de consol entre iguals. Assenyalar les bones accions convoca l'admiració i impulsa a la imitació.
Des dels primers cursos d'Infantil, tots ajuden en les cures de tots. Si els convidem a ordenar la classe, per què no induir a ser actius en les cures de l'altre? Aquest objectiu el mantenen al llarg d'Infantil i Primària amb fórmules com, per exemple, padrins i padrines de més petits. O dins el mateix grup, entre iguals.
En aquesta escola, els relats de na Toñi són sobretot narracions de cooperació. Na Susi, mestra d’infantil, dedica uns minuts al final del matí perquè cada infant expliqui un acte bondadós en el qual ha participat. Conjuntament, també cerquen gestos (una cançó, un dibuix, una frase) d'agraïment a altres persones del centre: al personal de neteja, de cuina, a l'administratiu, al policia del carrer, etc.
A classe de Talia, a tercer, tenen una caixa on dipositen notes d'agraïment per fets quotidians. L’obren els divendres. A tercer també, en els diàlegs Pablo dona visibilitat a les oportunitats que emergeixen en el context de l'amistat: escolta, resolució de conflictes, generositat, alegria compartida... Així promou que les amistats siguin tallers d'ètica.
Progressiva i acuradament anem introduint l'empatia racional de forma gradual perquè l'empatia emocional no cobreix la percepció d'alguns dels sofriments que es donen en el nostre entorn com són, per exemple, la solitud de la gent gran o la pobresa infantil.
Amb una certa periodicitat, tots els grups busquen imatges d'arts plàstiques que evoquin la bondat. També ho fan amb les arts musicals: peces que convoquin la benevolència, la tendresa, la compassió… També busquen relats. La simbolització és clau en el sosteniment de reptes i esperances.
En algunes circumstàncies ens proposem «càpsules de bondat» en les quals participen les famílies. Són micro-experiències educatives dissenyades per a activar, entrenar i expandir les capacitats naturals de cura, compassió i gratitud.
En aquesta escola, gairebé diàriament, se centra l'atenció en exemples propositius i reals de bondat perquè han comprovat que fent-ho millora la convivència. L'objectiu: que la bondat i la fraternitat es constitueixin en un hàbit compartit que caracteritzi la qualitat de l'escola.
La cooperació, la bondat i la fraternitat no són una utopia, són l'única resposta racional i sostenible als desafiaments del nostre temps.