Si se’n recorden, al despatx del conseller de la cosa, la setmana passada es va viure l’hora dels laments entre ell i el seu assessor. El nostre espia hi va poder assistir gràcies a anar vestit segons la moda del partit del conseller i de l’altre partit del conseller, tan familiar al guardes de la conselleria que el van deixar entrar només veure la seva fatxa.
El tema central dels laments va ser les contínues desgràcies dels governs que ells presideixen, encara que sempre són culpa del pèrfid i diabòlic president Xanxes. I és que, on és vist que els governs de les comunitats autònomes, a més de governar, hagin d’atendre les emergències, ja siguin inundacions, incendis o mala gestió de les mamografies?
Un bon exemple és el de la Comunitat Autònoma de les Falles i la Paella que, abans dels aiguats que van matar tanta gent, ja havia eliminat la seva Unitat d’Emergències... Què més s’ha de dir? Sí, que ara ha cessat també la cap de meteorologia de la seva tele, perquè el dia de les inundacions no va amagar allò que succeïa.
Però també van rallar, naturalment, de quina la farà el malvat Xanxes ara que ja no té els vots dels catalinos aquests que tenen el president a l’exili, per més llei d’amnistia que s’hagi aprovat a les Corts. Perquè, mira com va la cosa, la llei no li agrada a la cúpula judicial, o només li agrada quan s’aplica als policies que repartien llenya fora fua en aquell dia de mal record.
Però vivim temps d’incertesa. I el conseller de la cosa a les Illes Tropicals i el seu assessor aquesta setmana continuaven el seu debat polític amb l’afegit del fiscal general, que ara resulta que el jutgen.
L’espia ens ha pogut enviar la seva crònica perquè també hi era, però aquesta vegada amb una disfressa molt diferent.
L’home es va ben vestir i va poder entrar a la conselleria després d’armar tal rebombori que el conseller en persona va sortir a veure què succeïa.
- Senyor conseller -va dir el nostre espia, amb una veu que era un gemec-, vaig molt desorientat amb la seva nova Llei Agrària. És que ja no sé què he de fer, ho cregui.
- Mem -va replicar el conseller-, prou que ho hem explicat. És una llei pensada per afavorir els pagesos i els cultius i bla bla bla.
- Ja ho he sentit, açò -va respondre l’espia-, però és que jo som propietari d’unes quantes finques agrícoles i ara no sé què he de fer. A una ja hi he col·locat un hotel rural. A dues més, agroturismes. I a ses altres, amb sa nova llei, què me recomana? Hotel, agroturisme o els 10 turistes (o més) que ara hi podré col·locar amb una inversió més petita?
- Mem -va tornar a exclamar el conseller-, totes tres opcions són bones perquè vostè faci negoci a costa de l’explotació agrícola. Ja ho sap, és qüestió de plantar unes quantes oliveres i pel casat no es preocupi. Es pagesos cada vegada han de menester més poca casa. A més podrà afegir encara qualque construcció, al seu gust. O potser ja la té construïda de forma il·legal -va continuar mentre feia l’ullet-, eh, punyetero?
- El problema -va continuar l’espia amagat darrere la seva disfressa-, és que si ara me pos a gastar en agroturisme, darrere vindran tots els propietaris que es valguin de la nova llei i me faran la competència amb molt més poca inversió...
- Mira -va respondre el conseller-, és una cosa que no havíem pensat. Però tant li fot. Ja veig que vostè defensa els pagesos tant com jo. Passi al meu despatx i descansi. Entri i segui -i mentre deia aquestes paraules ja indicava a na Nataixa, la secretària, que servís una copeta a aquell senyor, sense saber que era el nostre espia.
- Quantes calúmnies contra aquell gran president! -etzibava en aquell moment l’assessor a na Nataixa- Cinc hores fent la seva feina amb una periodista en un reservat i, mira, ara ha de dimitir.
- No serà per decisió vostra -responia na Nataixa-. Han estat la gent al carrer i les famílies de tants de morts, qui l’han acabat doblegant. Es mal que us farà haver defensat un president tan cínic com aquest. Ja en podeu fer de discursos per dir que sou els «salvadors de la pàtria», ja.
- Idò mira -es va tornar l’assessor-, ja estan jutjant el fiscal general. I darrere ve en Xanxes!
- El fiscal general, sí -va respondre na Nataixa-. En rallau molt, del seu judici, però molt poc de la causa: que potser va «xivar» que jutjarien, per negocis bruts amb la covid, l’amic sentimental de la presidenta que teniu de reina del «chotis».
- Però bono -va exclamar el conseller quan els va sentir-. Avui no és dia de crits. És dia de festa perquè jutgen el fiscal general. I de dol pes nostro estimat president de les inundacions, que ha hagut de menester un any sencer per dimitir. Però tot per culpa d’en Xanxes, que quedi clar.
- Uf! -va dir l’espia.