Carlos Mazón ha dimitit igual que va gestionar les grans inundacions de fa un any: amb retard i d’una manera irresponsable, covarda, negligent i indigna. No importa qui serà el seu substitut, no importa si acaba (és el que tocaria) davant d’un tribunal: Mazón passarà a la història com un cas flagrant d’egoisme i incompetència criminals, i res ni ningú no li podran rentar la imatge. La taca que deixen 229 morts és inesborrable. És imprescindible, en aquest sentit, tenir memòria del que va passar. El llibre «Memòria del fang», amb fotos de Rose Hurtado i textos de Pau Alabajos i Ricard Chulià, un recull d’imatges evocadores i impactants i de testimonis i de reflexions que posen la pell de gallina, ajuda a fixar els fets. Tots els fets.
Perquè la barrancada del 29 d’octubre del 2024 va ser una tragèdia terrible que es va endur vides, va provocar destrosses materials i anímiques difícils de reparar i va deixar gravades en la consciència col·lectiva escenes de pur terror, però també va fer que una part considerable del poble valencià mostràs la seva cara més noble i més heroica: la solidaritat, la capacitat d’autoorganització i de resistència, l’afany de justícia. El llibre inclou testimonis de gent molt diversa: veïnats anònims que de cop es trobaren en una situació límit i varen reaccionar com pogueren, gent del món de la cultura, pagesos, voluntaris arribats de fora del País Valencià, bombers... El ventall d’experiències resulta tan espantós com emocionant. Més enllà del drama personal i comunitari i de les històries d’interès humà, «Memòria del fang» (Rebel Edicions) també analitza els fets i n’explica les causes i les conseqüències des del punt de vista polític i socioeconòmic.
Els autors deixen clar que una tragèdia com aquesta no hauria estat possible –no d’aquesta magnitud, si més no– sense setanta anys de polítiques urbanístiques cobdicioses i depredadores, sense tot l’infrafinançament i tot l’espoli que pateix el País Valencià de part de l’estat centralista, sense la incompetència i la negligència amb què el PP sol gestionar els afers autonòmics valencians i sense el desinterès de Madrid i del govern Sánchez per posar immediatament al servei dels valencians tots els recursos disponibles i necessaris. Mazón menjant i bevent com un porcarro al reservat d’un restaurant mentre el País Valencià s’inundava i molts de valencians morien o ho perdien tot és una infàmia, però també és una metàfora.