Existeix aquell instant confús quan un pensament fugaç es cola per una escletxa i no queda més remei que escoltar-lo: Això és el que vull? La vida és una subseqüència d’infortunis poc escollits. Si més no, cap de nosaltres ha triat estar aquí. Així que la fina línia que separa la voluntat i les envestides casuals del dia a dia a vegades ens confon.
Prendre decisions conseqüents, meditades i arrelades al desig és difícil quan les inferències de la quotidianitat ens exprimeixen. I en tot aquest caos, l’aposta guanyadora sembla ser la introspecció. Però una flor no fa estiu, ni un tassó de suc surt d’una sola taronja. I és que més enllà de metàfores insulses, pot ser el que volem es cultiva inspirant-nos de qui i del que ens envolta, intentant no perdre l’arrel. El desig pot ser un taronger.