La hibernació d’alguns animals és més que una dormida llarga. L’activitat del seu cos fred es redueix, des del batec del cor fins a la digestió. El seu metabolisme queda en serveis mínims. A Menorca hibernam a partir que el canvi d’hora precipita les nits i l’ensopiment. Els fantasmes de Halloween deambulen tranquils per hotels tancats. Persianes baixen per no tornar a pujar l’endemà. La pressió arterial cau a la carretera. El ritme cardíac s’alenteix a l’aeroport.
A diferència dels animals, la hibernació de l’Illa és conscient. Es coneix i es viu. Passejam per la ciutat sense activar el sistema d’alerta anticol·lisions, compram peix amb cues acceptables i relaxades, i podem gronxar el cervell al ritme de les ones d’una platja solitària. La histèria calla. El renou es calma. Aquí s’hiberna, com els animals, per sobreviure.
Menorca va anar a la World Travel Market a vendre l’Illa com un clúster cultural, embolicant-ho amb frases com «el silenci pot ser creatiu, la lentitud pot inspirar», perquè sembla que no es pot promocionar un destí turístic sense definicions ostentoses ni frases de tassa. La proposta, sense ser original ni exclusiva, està bé. Aprofita la irrupció d’espais d’art i la cosa talaiòtica, una vegada demonitzat el sol i platja per overbooking, esgotada per abús la sostenibilitat i una mica tips de gastronomia pretensiosa.
El que encaixa manco és que la cultura sigui l’ariet per intentar que venguin turistes tot l’any, quan les joves galeries d’art hibernen profundament i els turistes culturals s’hauran de conformar amb el paquet bàsic de les velles navetes si venen demà passat. A més, el silenci creatiu que trobaran serà a l’altra banda del telèfon si intenten reservar a alguns restaurants i la lentitud inspiradora, la d’una ruta en transport públic. Si ve algun turista amb abric, benvingut, però han de tenir ben clar que aquí gairebé tot hiberna a consciència, també la cultura.
No hi ha pitjor promoció que la mala crítica d’un cultureta creatiu inspirat per la decepció.